Fotoescapada.

Benvinguts de nou al curs (ho dic per deformació professional).

Aquestes són algunes fotos d'un últim viatget que hem fet.

I enguany, with my heart to another place. The place: La Vila Joiosa. I vos deixe amb aquesta bonica il·lustració (de uve) que il·lustra el meu canvi (anual ...) de domicili.

I en breu, altre relat de Sense prestigi.

El futur incert de la educació obligatòria.

Arran d'aquesta il·lustració de Guim Tió, que li encarregaren per a una ponència TED a València sobre "El futuro incierto de las universidades" de José Gines Mora, em pregunte: Quin és el futur de la educació obligatòria?

M'ho pregunte i ho pregunte als visitants d'aquest bloc. Doneu la vostra visió del que em pregunte! I/o  també, per què no, la sensació que vos dona la il·lustració anterior. 

Teniu/tenim tot l'estiu per contestar. I/o tota la vida. Vos espere.

Mostre també el video TED de José Gines Mora, que no he acabat de veure, és estiu ... per ficar una excusa a l'aborriment que m'ha fet tancar-lo ben prompte. A veure si l'agafe en altre moment i vos ho comente, o m'ho comenteu ... jeje.

Bon estiu!

Pistes i referències d'un nou projecte (literari i personal))

Totes aquestes referències, cites, poemes, cançons, m'han inspirat:

  

El adolescente todavía participa de la inocencia, todavía cree en que las cosas son limpias, claras, transparentes, generosas. En cuanto pasas a la edad madura te das cuenta de que no, de que no son limpias ni claras ni transparentes ni generosas.

Hablemos con los adolescentes de tú a tú de cosas importantes.

Patricia Ferreira, directora del film Els nens salvatges. (Film que encara no he vist i tinc moltes ganes de veure!)

  

¿Es la adolescencia una fase necesaria?
 Sin ese cerebro insensato, ¡quizá nos habríamos extinguido como especie! La insensatez llevó al adolescente primitivo a cazar, guerrear, buscar pareja... Y llegar hasta hoy.



¿Y hasta cuándo dura la adolescencia?
 La maduración de la materia blanca culmina hacia los 18 años. ¡Y la de la materia gris, hacia los 25 años! Me admira lo que dijo Shakespeare, conocedor del alma humana.



¿Qué dijo?
 "Entre los 12 y los 23 años no hacemos más que pugnar contra los adultos y preñarnos".



¿Podríamos mejorar el sistema educativo a partir de estos hallazgos neuronales? 
Sí: expliquemos al adolescente que su cerebro es muy flexible, ¡capaz de aprenderlo todo! Y desterremos lo de "no sirvo para esto", ¡porque es falso! Démosles autoestima.



¿Qué otras medidas aplicaría?
 Buscaría propiciar el aprendizaje del adolescente mediante la aprobación y recompensa de sus iguales, ¡tan importantes para él!



Extracte d'una molt bona entrevista a Iroise Dumontheil, estudiosa del cervell adolescent.

Andalusins, quin goig el vostre!

Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.

El paradís etern és a ca vostra.

Si em deixareu triar, meu me’l faria.

Viviu-lo! No tingueu por de l’infern.

Del paradís al foc, no s’hi va mai.

Ibn Khafaja.

Ai València, València! Quants turments

t’acoren fins a l’extrem de la mort.

Si Déu agracia cap lloc, siga el teu,

València. Vas ser noble i alegre

i a recer teu gaudíem del plaer.

Si es Déu qui vol, però, que tot en tu

vaja a perdre, pels teus pecats serà,

pels teus atreviments, ciutat superba.

El teu riu net, les teues sèquies clares,

dels quals tant, i tan bon, profit en treies,

s’han tornat bruts de fang, d’un tèrbol roig.

Les hortes fèrtils, els bancals en flor,

alegria de la gent, ara són erms.

El teu terme, del qual senyora et sabies,

cremat pel foc està i sols hi ha fums.

A la teua malaltia no troba

remei cap metge. València meua,

València, jo no vull veure’t morir.

Al-Waqqaixí 

Una cançó, La sequia, d'Albert Pla i Joan Miquel Oliver. També m'han acompanyat el disc Repte de Paul Fuster, el disc Concert a París d'Albert Pla i Joan Miquel Oliver, i Illinois de Sufjans Stevens.

Com a informació personal, m'han destinat el proper curs a La Vila Joiosa. Degut a l'augment d'hores al professorat i a l'augment de la ràtio, enguany la meua adjudicació ha sigut la 262 de 300. Enguany i l'any anterior, he estat per ací, per ma casa, l'any passat m'adjudicaren, per exemple, el centre 17 de 300. Una diferència considerable, no?

Però bé, hi ha que seguir amb nous projectes, amb alegria, i que la situació de crisi de valors i econòmica no ens faça perdre la il·lusió.


Quan pertoque ja informaré millor del meu nou projecte. Gràcies per la comprensió.

Vacances.

"Yo, después de desayunar, hago gimnasia científica, y después toda la mañana a la playa" (turista d'uns 60 o 70 anys a la cosa levantina)

gimnàstica científica. Msprinetti

En relació a l'època en la que estem, i tornant als relats, que els tenia una mica oblidats, enllaçaré el relat Vacances. Va ser uns dels primers que vaig fer, allà per l'estiu de 2008. A partir d'aquest relat i el de La ciència, dubta va començar a gestar-se el fet de fer un conjunt de relats més ampli i amb una certa cohesió entre ells, on els personatges volten dins del mateix Centre d'Investigació, convuls i capdavanter.

En aquestos moments, de les meues "vacances", estic en forces i no em vaig capaç de parar a no fer res,  i estic immers en un altre projecte que, si s'escau i quan s'escaiga, ja vos aniré contant.

I, és clar, bones vacances! (per a qui tinga)

De regal, un video molt bonic d'una mestra que es quedà sense treball (i sembla que pel video n'ha aconseguit):

Suggerències estivals.

Amb temps per davant, per a qui el dispose, vos recomane aquestes obres:

Un llibre, Tu i jo, de Niccolò Ammaniti, molt ràpid de llegir, fresquet i alhora profund, amb humor i tragedia. Dir també que recentment Bertolucci ha fet una adaptació al cinema del llibre, que el presentà al festival de Cannes. 

Un il·lustrador, Oliver Jeffers, molt interessant, que he descobert degut a un llibre il·lustrat per a xiquets,  Atrapat, que ha publicat una editorial xicoteta d'Algemesí, Andana. Vos deixe amb un quadre seu que podeu trobar a la seua web, s'anomena Still life with maths and orange.

Un músic, Paul Fuster, que m'ha atrapat amb la seua música. No puc parar de sentir-la. A més, pense que és un gran pensador. Vos deixe amb un video, i vos recomane cercar alguna entrevista d'ell:

El dia 21 de juliol, al Pop al carrer de la Platja de Tavernes de la Valldigna, podreu viure-lo en directe, i allí em trobareu, si no passa res.

Bones vacances, per a qui convinga.

Idees i reflexions, d'alumnes de 3r d'ESO

Ja ha acabat el curs. Moltes hores de treball i complicitats, i complicacions, amb alumnes, pares i professors. Val la pena. És una feina que si t'agrada, et fa arraconar el negatiu i valorar i avançar amb el positiu i amb les bones idees. Pot ser per això, pel caràcter vocacional de certs treballs, com la docència i la pràctica mèdica, els polítics retallen sense una oposició dura i directa.

Al que anava, i el que volia dir és valorar molt positivament la resposta i treball de gran part dels  alumnes dels 3rs d'ESO que tinc. Han treballat, han estudiat, alguns s'han fet "xulletes", han defés treballs orals, ... Hi ha energia, hi ha ganes, hi ha futur.

En relació al post anterior, on proposava fer treballs més creatius, he tingut una resposta molt interessant dels alumnes. Alguns em van sorprendre de debó. Ací enumere, sense desenvolupar, algunes de les propostes del treball de crear una idea/projecte:

- Rosquilletes multifrutes (I ens les portaren a classe fetes!!) Brigitte/Paula

- Proteccions ortopèdiques i anatòmiques per als dits dels peus a dins de les botes de futbol. Vicent S. 

- Raquetes del futur, amb cordatge làser i botons per controlar l'efecte de la pilota. Rafael.

- Grips de màxima absorció de sudor a les raquetes de tenis. Juanjo.

- Implant a l'oïda que tradueix idiomes. Gabriella.

- Implant-microxip de memòria al cervell. Silvia.

- Empremtes dactilars per comprar, obrir la casa, ... Sònia/Anna

- Botins ortopèdics. Mariló.

- Robot multifuncional tasques de casa. Vicent P. (vos recomane la pel·lícula Eva)

- Autobusos on els cotxes puguen passar per baix d'ells. Alberto.

- "Xulletes" invisibles. Luis Fernando.

- Detectors d'anèmia caseros. Adele.

- Goma ultraresistent per a les raquetes de ping-pong. Karim/Mario.

- "Ouera" frigorífica. Brigitte/Paula.

- Medicament per a l'Alzheimer i Parkinson. Adriana.

També els he preguntat que què han aprés al llarg del curs, en general, i què els hauria agradat aprendre. Ací algunes de les contestacions:

- Evidentment, he aprés molt amb les lliçons que hem donat, però un professor no pot dedicar-se només a donar lliçons. Un bon professor, entre altres coses, ensenya més coses, com les experiències, dites i altres coneixements. Fora d'això, m'hauria agradat aprendre a situar-me millor en la Comunitat Valenciana o aprofitar més el temps i concentrar-me.

- Aquest curs he aprés prou coses, sobretot de temes que no sabia, que no havia sentit mai, i que m'han vingut molt bé perquè em serviran per al futur.

- He aprés que mai s'estudia suficient, que si tens ganes el nivell no és difícil i també, a banda del que hem estudiat, hem aprés moltes coses curioses. M'agradaria haver aprés més sobre pràctiques com la disecció de ronyons, ...

- He aprés que cada vegada l'ESO és més difícil, i que hi ha que estar més atent a tot, i que hi ha que madurar, perquè no som xiquets, ja som majorets per a poder centrar-nos en el que volem per a nosaltres en un futur. M'haguera agradat aprendre a ser un poquet més madura per a poder aprofitar bé el temps i, en aquest estiu, descansar, però no m'he donat compte a temps.

- He aprendido que hay que respetar más a los compañeros y a los profesores, y que hay que comunicarse con ellos. Me gustaria aprender a ser más feliz y ser más yo misma, y más lista, claro.

- He aprés moltes coses de diferents matèries: analitzar oracions compostes, funcionament del cos humà, progressions, ... Però hi ha hagut algun professor diferent, i hem aprés coneixements d'una manera alternativa, basant-nos en el llibre però ampliant la informació en internet, en el laboratori, amb treballs, amb vídeos, ... M'hauria agradat investigar i aprendre sobre el motor d'explosió.

- Bàsicament aquest curs m'ha servit, a banda de tot el que haja o no aprés de la matèria que es dona a classe, per aconseguir centrar-me més i adonar-me (tard o prompte) que açò va molt en serio ja i que deuria d'haver espabilat abans! També, que aquest curs ha sigut el que més hem practicat a perdre la vergonya a explicar a classe treballs. També he aprés a no deixar-me tot per al final! M'haguera agradat aprendre abans el tema de l'organització, ja que va prou bé. I a no ser més gossa per a possar-me a estudiar (crec que ambdues coses estan molt lligades, organitzar-se fa que no es tinga tanta gossera, ja que, ja tens les idees més clares)

Bones lliçons, amb idees i reflexions, que ens donen contínuament els alumnes als professors.

Ser creatiu ... des d'una classe de ciències.

Atenent a xerrades com les de Robinson, al programa-entrevista (a Robinson) a Redes que es diu Los secretos de la creatividad, i a altres videos molt interessants com aquest basat en dibuixos i que relata i analitza molt bé el paradigma de l'educació, se m'obri la ment i vull aportar el meu gra d'arena.

En primer lloc, i tot siga dit, pense que la majoria de mestres i professors intentem que els alumnes siguen creatius i ho fem amb diferents tipus d'activitats. Ara, també pense que no es fa especial èmfasi en aquestes activitats d'aprenentatge. Moltes vegades la creativitat del alumne sol ser apagada per la creativitat-imposició del professor o per activitats amb un marge molt limitat de desició.

Jo recorde, negativament, les meues classes de biologia de batxiller on l'únic que féiem era copiar el que dictava la professora i, a la fi, ens ficava un examen on havíem de contestar el que ella ens havia dictat, amb pèls i senyals, amb punts i comes. On està la creativitat? On està l'autoaprenentatge? En cap lloc. És un cas excepcional, sí ..., però és real, i hui en dia pense que també existirà d'alguna manera o altra. O a la Universitat, com m'ensenyaren a ser creatiu? Per a ser científic i dissenyar experiments, per a ser professor i dissenyar les meues classes, per defendre una tesi, per a fer-me preguntes ...  Res, o quasi res, i menys encara alguna cosa en format reglat. Ens anàvem trobant amb diferents treballs optatius, on teníem certa maniobra ..., i amb professors que ens donaven valuosos consells ... però tot molt difuminat, i on el més important era la iniciativa que tenia ú per fer coses.

Ara soc professor, de secundària, i vull orientar, conversar, suggerir, als meus alumnes perquè siguen creatius, per exemple, a l'hora de respondre una questió a una activitat, o a l'hora de presentar un treball (oral i/o escrit). Aquest curs, a poc a poc, he anat, i aniré aplicant al llarg dels anys, activitats amb una especial atenció al fet de ser creatius. Ací en teniu un exemple del que estic fent, des de dins del currículum oficial, amb alumnes de 3r d'ESO. És un primer pas. M'agradaria també que qui es prenga l'interès de llegir les activitats o del tema ací expost, m'aporte la seua experiència i idees per posar en pràctica l'aprenentatge de la creativitat.

Ací vos deixe amb algunes frases, comentaris, troços de converses, idees, on es podeu inspirar per pensar en aquestes tipus d'activitats d'aprenentatge:

"La creativitat s'aprén igual que s'aprén a llegir" Ken Robinson

No seguir un protocol de pràctica, sinó crear la pràctica a partir d'unes premises i/o observacions. (ja aportaré alguna coseta més endavant sobre aquesta idea)

En aquesta ocasió, després d'haver contemplat prou el sol ixent en companyia seua, després d'haver-li fet notar del mateix costat les muntanyes i tots els altres objectes veïns, després d'haver-lo deixat xerrar sobre això ben lliurement, guardeu alguns minuts de silenci com un home que somia i després li dieu: "Estic pensant que ahir al vespre el sol es va pondre allí i aquest matí ha sortit per aquí. Com pot ser?" No hi afegiu res més; si us fa preguntes, no les contesteu, parleu d'una altra cosa. Deixeu-lo amb el tema i estigueu segur que hi pensarà.
Rousseau. Emili o de l'educació. (extret de Ensenyar amb la boca tancada de Don Finkel)

[...] cap pensament, cap idea, no pot ser transmesa d'una persona a un altra. Quan és dita, per a la persona a qui és dita, és un altre fet donat, no una idea. La comunicació pot estimular l'altra persona a adonar-se de la qüestió per ella mateixa i a pensar-hi com una idea, o pot ofegar el seu interès intel·lectual i suprimir el seu esforç embrionari al pensament. Però el que obté directament no pot ser una idea. Només barallant-se amb les condicions del problema de primera mà, cercant i trobant el seu camí, pensa realment.
John Dewey. Democracy and Education. (extret de Ensenyar amb la boca tancada de Don Finkel)

Quan un pintor mira un llenç en blanc, ahí està la definició d'art, què és, i què no és ... (extret en el transcurs d'una conferència al crític d'art Romà de la Calle)

Va ser el meu mestre de dibuix (Jose). Un mestre peculiar, perquè més que ensenyar suggeria. I aixina, entre expiracions de "no, Anna, aixina no" i inspiracions de "mare de deu que bonic!" va anar escolpint el meu gust per la pintura i va canviar la meua manera de vore el món. Una de les coses més importants que vaig a prendre va ser a no tindre por al blanc (a trencar el blanc del llenç) ni tampoc por a destruir el que ja havia creat (a modificar alguna part del quadre que m'havia costat molt de fer però no em satisfeia). També vaig aprendre bé allò de que el que importa és el camí, molt més que el resultat. [...] Es tractava de fer exercicis, no productes d'art. I aixina i tot, mentre els pintaves, n'anaves descobrint la bellesa.
(ho he extret d'una conversa al meil amb Anna, i ho reproduisc al bloc en homenatge al seu mestre)


Si no estàs fracasant una i altra vegada, és que no estàs fent res molt innovador. Woody Allen

Intenta tres vegades fer alguna cosa que no hages fet mai. La primera per a véncer la por. La segon per a aprendre com es fa. La tercera per a saber si t'agrada. Virgil Thomson

L'experimentador que no sap el que està buscant no comprendrà el que trobe. Claude Bernard

Creamorfosis. Msprinetti

Creavolució. Msprinetti

Com a colofó i reflexió final, pense que molts problemes actuals, crisi ..., es podran solucionar si hi ha persones creatives que cerquen la solució.

El que condueix i mou el món no són les màquines, sinó les idees. Victor Hugo

Més enllà de ...

Acabe de veure un programa de Salvados a La Sexta, Más allá del ladrillo. El recomane. Parla d'opcions en compte de la rajola, de I+D, de futur, de balafiament (desfilfarro) a València (justetament ...) al CIPF, ... Hi ha converses molt entenedores i lúcides, i silencis polítics i covards.

Arran del docu, i aprofitant els meus relats, inspirats en científics precaris, inspirats també en centres com el CIPF (Centre d'Investigació Principe Felipe), crec oportú llançar altre relat al espai virtual, tot i que ja tenia pensat fer-ho ...

El relat, SMN_5, que és un somni, està inspirat en el futur, a mode de ciència-ficció ... i compta amb dos vells com a protagonistes. Pot estar inacabat ... per si algú em vol suggerir altres finals, o més converses entre els dos.

Un dibuix inspirat en el relat:

I

Una lletra, un signe, una imatge, una paraula, un estudi. Tot això, d'entre altres coses, conreava Enric Solbes, un il·lustrador-pintor-dissenyador nascut a Alcoi i resident a Alzira durant 20 anys, on va morir fa dos anys. Des del bloc vull retre-li un homenatge, aprofitant altre homenatge que li feren ahir amb un llibre organitzat per UGT i on col·laboren: Bromera, Aj. Alzira i Fundación Pascual Tomás.  

Aprofitant una idea extreta d'una conversa de Romà de la Calle, ponent a l'homenatge, amb Enric, Romà li féu veure que el significat del sufix grec -grafia indica escriptura, imatge, i també descripció. Conclusió: que les arrels de la nostra cultura ja unien escriptura i imatge.

I això m'agrada, i també m'agrada conrear-ho a mi. Ací teniu un exemple d'una imatge amb una lletra (amb ciència i/o homenatge a apple) a un llibre de poesia visual d'Enric, Jocs tipogràfics.

  

Per finalitzar, afegir altre sufix, -logia, -λογία, que indica tractat, estudi. És usat en paraules quotidianes per mi com biologia, geologia, filologia, ... i el curiós és que altra posible traducció de -λογία és paraula, discurs. I altre llegat que ens ha deixat Enric Solbes és un tractat sobre el disseny gràfic del llibre.

Per què?

De sempre m'ha agradat esta pregunta, acompanyada o no de verb i complements. Els meus pares recorden "dura" la meua etapa dels per quès, es veu que en feia molts ... 

Que per què esta entrada? Doncs ho dic, ha eixit un concurs interessant a la revista Mètode que consisteix en formular un per què, acompanyat d'una fotografia. Podeu fer arribar el vostre per què a la revista o volcar-lo al bloc on jo el podria tramitar, si es que es vol. Ja hi ha un primer per què a la revista que ha contestat el pare de Núria (una alumna meua de Tavernes de la Valldigna de l'any passat).

Que per què hauríeu de participar (al concurs o en el bloc)? Per curiositat, diria jo, que és el que mou la ciència i altres passions humanes.

Llance un per què d'una alumna de 3r d'ESO d'Alzira, per què "ballen" les serps al ritme d'un "encantador" si no tenen oït?

Preguntes diana. Msprinetti

Ah, i hui és el meu segon dia de vaga per l'educació, amb múltiples perquès sobre este fet.

Ciència a escena.

Estos dies s'està parlant d'un Estudio internacional de la Fundación BBVA: Comprensión de la Ciencia i s'ha constatat una incultura científica generalitzada a l'estat espanyol.

A banda d'estudis, continua la meua afició a pintar. Hi ha un artista anomenat Guim Tió que m'agrada i inspira i al qual vuic homenatjar. Com? Ficant una obra seua al meu bloc. És un obra que es diu Albert i em recorda a un estereotip de científic que ben bé podria aparéixer a algun dels meus relats. La tècnica que usa és pintar en cera sobre revistes de paper couché.

En una tècnica semblant, salvant les distàncies, he creat la següent obra, la meua primera en este tipus de tècnica. Es diu Ciència a escena.

Ciència a escena. Msprinetti

Per últim, dir que vos recomane anar a una exposició d'il·lustració i poesia al Jardí Botànic de València. La mostra es diu Mots, brots i gargots, està fins el 17 de juny, i hi ha una il·lustradora que també m'ha agradat prou, és la portoguesa Ana Ventura. Ací en teniu un tast.

Collage. Retallant i pegant. I

A època de retallades, degut a excesos no debades, peguem continguts, debatim, peguem ànims, unim-nos el que pugam, peguem un colp de puny.

Puc sentir i llegir estes frases, i són provocacions:

"Educació és el que roman quan u ha oblidat el que va aprendre a l'escola" Albert Einstein. 

“És un milacre(?) que la curiositat sobrevisca a l'educació formal" Einstein.

"Quan pense en tota la basura que vaig aprendre en la preparatòria, em sorprén que encara puga pensar." Paul Simon en Kodachrome.
"No crec molt en l'educació. Cada home deuria ser el seu propi model, per molt aterridor que això siga." Atribuït a Albert Einstein.

"Com és que els xiquets xicotets són tan intel·ligents i els adults tan estúpids? Deu ser el resultat de l'educació. "Alexandre Dumas. 

"Despues de mucho tiempo aprendí que hay cosas que es mejor no aprender. El colegio poco me enseñó, si es por esos libros nunca aprendo a ..." Fito y Fitipaldis. La casa por el tejado. (Un bon videoclip)
 "No es prudente revelarle al enemigo cuáles son mis fuerzas." Antonio Moreno. Jefe Superior de Policía de la Comunidad Valenciana.

"Tot el sistema educatiu i de capacitació profesional és un filtre elaborat que necessita descartar a la gent que és massa independent i que pensa per si mateixa, que no sap ser sumisa i així successivament, perquè són disfuncionals per a les institucions." Noam Chomsky.

I estes,

"En estos temps tan lletjos, la vertadera protesta és la bellesa." Phil Ochs. Una cançoneta d'ell.

"Front als enemics la millor venjança és ser feliç." Voltaire. 

"Educar no és plenar, sinó encendre" Jorge Wagensberg. 

"Encendre" Msprinetti

"L'art suprem del mestre és despertar el plaer de l'expressió creativa i el coneixement." Albert Einstein.

"Ensenyar no ha de semblar-se a omplir una ampolla d'aigua, sinó més aviat a ajudar a créixer una flor a la seua manera." Noam Chomsky

"L'educació és un procés inacabat". Octavi Fullat Genís

"L'educació consisteix a ensenyar no el que es deu pensar sinó a pensar." Calvin Coolidge.
"Els educadors són artistes. La educació és una obra d'art." Octavi Fullat Genís

"Mai consideres l'estudi com una obligació sinó com una oportunitat per a endinsar-te en el bell i meravellós món del saber." Albert Einstein

"Per què la societat es sent responsable sols de l'educació dels xiquets i no de l'educació de tots els adults de totes les edats?" Erich Fromm 

I em queda una sensació, que hi ha molt que fer, i ningú, fora del gremi d’ensenyar, farà res per solucionar-ho. Hem d’anar units, hem de pegar. Ens retallen, sí, però si anem unint experiències, idees, manifestacions, podrem fer un bonic collage. Com es diu, es tracta de sumar, no de restar (amb tot els meus respectes a les restes).

En futurs post m'agradaria raonar sobre:

- la utilitat de repetir curs.

- les diferents maneres de mostrar el desacord amb l'administració i amb la situació educativa actual.

- solucions i propostes per a un canvi de paradigma.
- educació de la creativitat.

Quasi res.

M'agradaria rebre idees, recomanacions i reflexions!! Participeu!

Vos regale tres cançons: "Llàgrimes i petons" de Pau Riba, a Música Laietana - Zeleste. (la trobareu al ací, al spotify, no està al youtube). "Sweet Dispositon" de The Temper Trap. I una cançó i videoclip superbonic de Maria Coma, "Tots els colors"

Bibliografia (que encara estic usant)

- "Aprendizaje invisible. Hacia una nueva ecología de la educación" de Cristóbal Cobo i John W.Moravec. Col·lecció Transmedia XXI. UBe. (me'l vaig comprar a la fira del llibre de València i em sembla molt inspirador) El podeu trobar gratuït a la xarxa. Ací trobareu més informació.

- Panfleto antipedagógico. Ricardo Moreno Castillo. El podeu trobar ací.

- Revista Futura. (Universitat de València)

Pasqua a Anglaterra.

Oxford

Seven Sisters

Brighton

London

Dades I

Per a fer els relats he estat documentant-me a partir d'una idea inicial, retratar el dia a dia de científics precaris. He cercat i trobat frases i aforismes realment interessants i colpidors. Ací vos deixe alguns d'ells, acompanyats amb altra afició que estic recuperant, fer dibuixos.

"La natura té regles invisibles que són el secret de l'harmonia." 

(extret del programa Medi Ambient de Punt 2)

Pi. Msprinetti

"Sense l'equació matemàtica i l'observació, la ciència és una història més." Carlos Elías.

Arrels. Msprinetti

"No pots dedicar-te a la ciència si no assumeixes un 95% de fracàs". Jesús Purroy.

Assumint. Msprinetti

"Els bons professors fan "préstecs d'il·lusió" als seus alumnes." Jerome Bruner.

    

Imaginant. Msprinetti

"L'artista és jo ... i la ciència nosaltres." Claude Bernard

 Sumatori. Msprinetti

Llei de Mateu: Els que tinguen més se'ls donarà més. O siga, i per exemple, els que tenen més beques se'ls donarà més beques (científiques)

Més. Msprinetti

"Després de tot, quan estàs enamorat vols contar-ho a tot el món, per això, el fet que els científics no ho conten al món, em sembla aberrant." Carl Sagan. 

Parlant. Msprinetti

"Los científicos somos vocacionales y vamos donde hay medios." José M. Bermúdez de Castro.

Mitjos. Msprinetti

"El més bell sentiment que ú pot experimentar és sentir misteri. Açò és la font de tot art vertader, de tota vertadera ciència. Aquell que mai ha conegut esta emoció, que no posseeix el do de maravillar-se ni encantar-se ... els seus ulls estan tancats ... " Albert Einstein.

:<p Msprinetti

Fins l'altre recull!

Sense pressió.

I és que ... em trobe un poc pressionat per publicar alguna cosa al bloc.

Estic pendent d'uns dibuixos, encara esborranys, per enllaçar-los, he estat enllestint la pràctica de la taronja, continue, com no, amb la tasca docent, torne, sempre tornaré, i toque música, trombó i bateria, i  ara estem iniciant un nou projecte, la free-ky band, viure, altres curiositats ... i el bloc, i em trobe un poc pressionat per dotar de continguts al bloc. De fet, hi ha gent que m'ha dit que el seguix.

Seguint amb retratar coses que faig, també estic retocant els contes, i concretament este últim que vaig a enllaçar, "Ofec". Parla de pressions, de caire científic i no científic, i de moments de descompressió ... He estat vegent un documental sobre cèl·lules mare, i el recomane, tot i que hi ha parts que es fan avorrides, es parla prou de casos de pacients, amb vídeos familiars ...

Salvant distàncies, hui he llegit una entrada d'un blog prou recent que té tot el meu respecte. Es de Javier Sampedro i es diu Simetrias. Ell també aporta dibuixos seus, i toca (diu que malament) jazz a la guitarra. M'agrada. I com diu Salvador Macip a una interessant entrevista al diari Girona, "Tots tenim la capacitat de fer més d'una cosa a la vida". Al que anava, recomane un post de Javier Sampedro sobre "Dos Nobel mal dados", on ignoren al descobridor per premiar el "Jefe". Em sembla digne i coherent que este post es trobe referenciat a Sense prestigi.

Un salut i besets!

Aparells de mesura. Msprinetti