En homenatge a mon pare.

Aquest dibuix li'l dedique a mon pare. Sí, sé que em costaria barbaritats haver de treballar amb ell, però és mon pare i aquest dibuix em recorda a la meua infància i amb tot el que vaig disfrutar amb ell. Recorde rises, carreres, contes, jocs, cançons, ... en definitiva: molts bons moments.

Ara pense que també li tindre que dedicar un altre dibuix a ma mare ... jeje. Però això serà per maig, pel dia de la mare ...

El dibuix me'l va inspirar una cançó "Torna-li la trompa al xic", que em recorda a mon pare, no sé si perquè la cantava ell o perquè sonava a casa quan jugava amb ell i amb ma mare ... no sé. Ja m'ho diran. Aquesta cançó l'he "recuperat-recordat" degut a un projecte musical que estic fent amb tres músics més. "Trastocant la tradició" es diu el projecte, i ja en tindreu notícies.

M'agradaria també enllaçar aquesta cançó de l'últim disc de "Senior i el cor brutal":

http://songsforever.bandcamp.com/track/lhome-que-era-ahir

Cançó de la trompa al xic (Carraixet)

Afegisc també una foto d'un company i magnífic fotògraf que, casualitats de la vida, publicà aquesta foto al seu flickr (el recomane) al mateix temps que el meu post.

L'oportunitat de l'error.

"Every mistake is an opportunity in jazz"

"I have no idea what we're going to play. I won't be able to tell you what it's until it happens"

"The bandstand is an incredible space. It is really a sacred space. One of the things that is really sacred about it is that you are no opportunity to think about the future, or the past"

"The only mistake is if I'm not aware, if each individual musician is not aware and accepting enough of his fellow band members to incorporate the idea and we don't allow for creativity."

"This is a science of listening. It has far more to do with what I can perceive than what it is that I can do."

" ... and allowing creativity to flow."

I ací està la conferència-concert de Stefon Harris, vibrafoniste de jazz. (13 minuts. Val la pena)

http://www.ted.com/talks/stefon_harris_there_are_no_mistakes_on_the_bandstand.html

En la cresta de la ona.

En homenatge a Katsushika Hokusai i a Pep Sendra.

Vos deixe amb un fragment d'una entrevista que li vaig fer a un company de carrera i amic, Josep Sendra. Gran estudiant, científic (encara que deixés la carrera científica), professor i persona. Les entrevistes les feia a diferents amics i companys per documentar-me per als contes de la sèrie Sense prestigi. L'entrevista a Pep va ser molt bona, alguna dia l'hauré de reproduir sencera. 

Quin futur veus a la ciència i a la comunitat científica?

Fa uns anys vaig llegir un llibre d’ecologia (De la biosfera a l’antroposfera, de Josep Peñuelas), en un capítol exposa la idea de que la humanitat en molts aspectes es troba “en la cresta de la ola”, és a dir que tot ha tingut un augment exponencial: els avanços científics i tecnològics, la industrialització, la població mundial, l’ús del recursos, els contaminants etc; però tot té un límit, no pot seguir creixent exponencialment. Al mateix temps hem forçat tant la màquina que potser estem arribant al punt més alt de l’ona i aquesta ona amenaça de trencar, és dir el col·lapse. Per mi és una anàlisi encertada, així pel que fa a la ciència crec que els grans descobriments que s’havien de fer ja estan fets, la ciència ja només pot fer petits avanços (encara que poden ser crucials, especialment en el camp de la medicina i en el de les energies renovables).

Crec que la comunitat científica ha de seguir investigant clar, però caldria que treballés coordinada d’alguna manera amb els governants i tots amb la premissa clara de la sostenibilitat, en la recerca de solucions als problemes que l’home s’ha creat a si mateix, d’alternatives viables a llarg termini. Si no aconseguim redireccionar els nostres esforços en aquest sentit i ens oblidem del màxim profit a qualsevol preu ens arrisquem a que l’ona acabe trencant. Els científics tenen una gran responsabilitat en aquest sentit.

I aquesta foto de La Vila Joiosa de regal.

SONG PRINT II - Batiscafo katiuscas

Cançó: Batiscafo Katiuscas. Antònia Font.
Vos recomane tota la discografia d'aquest grup.

1ª versió (no fluorescent)