Sense futur?

A època de retallades i pujada de l'atur, se m'ocorre pensar en l'amor, en la unió, i em ve al cap un relat senzill que em sorgí (inesperadament?) un dia abans d'anar-me'n a dormir.

S'anomena "Futur" i és un format conegut. Una carta. Pensada via e-mail, però en homenatge a les cartes físiques que he escrit i rebut a la meua època jove i adolescent. Va per elles, les cartes, i les seues destinatàries, Olga i Amparo. Recorde l'interès amb què les esperava i l'emoció amb què les escrivia.

Amor, futur, joventut, incertesa, esperança. Açò, i demés paraules, podeu llegir si cliqueu a la imatge.

Extreta d'aquest bloc de Montse Argerich i Mercè Rocadembosc 

Des d'ací també ANIME a tots els joves que es vullguen llaurar un futur. 
No ho dubteu mai, TENIU FUTUR!! (el que no es sap és on, com, quan, quina fruita collireu, amb qui, ... jiji) 

Sense presses.

Post dedicat a les formigues, pel seu ritme i pas curt però ferm.

M'agraden les frases, aforismes, ja que sintetizen idees més àmplies. Esta primera frase l'he tret d'Eduard Punset al programa "El convidat" de TV3 d'Albert Om. Hi ha massa "jo's" però la cita m'agrada.

“Jo sempre dic: jo no tinc temps, igual que tothom, però jo no tinc pressa”

En relació a esta frase, vos deixe amb altre relat, CURT!, que vaig fer fa temps. És un descobriment!

Altra frase, o màxima del karma riberenc, que em va fer arribar el cantant i compositor d'Alginet Remigi Palmero, "Tot, menys apurar-se", apareix al relat que penjaré a continuació, que té relació amb el ritme desenfrenat de la ciència en comparació al ritme quotidià de velles i belles persones quotidianes.

L'inici del relat m'agrada, així que el transcric ací:


A un moment pensatiu com espectador d’una obra de teatre, em vaig fixar amb un focus de llum. Mentre observava la lentitud de les partícules de pols em vaig decidir a escriure aquestes imatges i records. 
...

Ritme

Arran de l'intent de dibuixar empremtes de formiga he trobat un bonic treball que relaciona art, natura i formigues. Es diu Messor: les formigues (re)col·leccionistes, i és d'Albert Gusi. 


Que el ritme vos acompanye!

Llegir Sense fronteres

Hui he entrat a la pàgina de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i he vist i m'he alegra't al veure el nom d'una antiga alumna, Anna Sirerol Talens, de l'IES Jaume II de Tavernes de la Valldigna, com a guanyadora del premi "Llegir Sense Fronteres".

Com que tinc el correu de part dels alumnes de Ciències del Món Contemporani de l'any passat, on estava Anna, i on tan a gust vaig estar, he aprofitat per enviar-los un mail, saludar-los, felicitar a Anna, i presentar-los el meu bloc.

Un salut!!

Sense dubte

Dubte de l'abast de la crisi.
Dubte de si estem en temps de revolució.
Dubte de fins on arribaran els retalls en ciència, cultura i educació.
Dubte.

Dubte de si hi ha més preguntes que respostes.
Dubte de si ja estem infoxicats (efecte que ens provoca el ràpid accés al maremàgnum de dades d'internet)
Dubte.

Amb tot, dubte doncs existisc. O millor, existisc, per tant, dubte.

Sí, solc dubtar, però també em canse de fer-ho. I intente desconnectar, fluir, tocant la bateria, escrivint, llegint, mirant la TV, ... I d'això parla el següent relat, dels dubtes, de l'educació i de la ciència.

És un dels primers relats que vaig escriure en relació a la temàtica científica, allà per la caloreta de l'estiu de 2009 a la platja de Tavernes de la Valldigna. Ara mateix no recorde quins dubtes m'inspiraren en aquell moment ...

El relat:

La ciència, dubta.

Aprofitant un regal de Nadal del meu germà, llapis aquarelables, aniré decorant les entrades dels relats.

"Espirals de dubtes i coneixement" Msprinetti.

Bon any!! I de regal ... un conte!

Al relat "La borsa" he d'agrair la inspiració a Centres d'Investigació de nefast funcionament i a mon tio "El Tete".

El relat


I per si algú vol escoltar Mingus, que apareix al relat ...

S'accepten crítiques! Negatives ... i positives ... i sense compromís ...

Sense més, i sense prestigi, un salut!!