Estic a principi de curs, un poc atrafegat. De vegades pense que els professors funcionem més com a cursos escolars que com a part del calendari gregorià.
Noms a conèixer, cursos per rodar, un curs de CMC (Ciències del Món Contemporani) que faré per ordinador i on-line (si algú el vol consultar que punxe ací i podrà entrar a alguns cursos com a invitat), pensar noves coses a fer (submarinisme, apuntar-me a un curs de dibuix i pintura, l'omnipresent anglès, ...), passejar i voltar pel nou lloc on visc (degut a la crisi), donar classes, ...
I què dir a aquesta entrada? (a banda del que ja he dit) Doncs vull fer un petit homenatge a tots els bons mestres i professors que hi ha pel món. Tinc sort de tindre a ma mare com a exemple de bona professional, a banda de ser ma mare. I sort també de compartir ofici amb part de la meua familia i amics. Molts professors han passat per la meua vida, i estic agraït a tots ells. Ara, hi ha de bons i de roins. Els bons els hem d'aprofitar, i els roins els hem de patir ... Per exemple, la dita següent pot servir per explicar que és un bon professor per a mi:
“Els bons professors fan
“préstecs d’il·lusió” als seus alumnes”
Extret de Rubén Nieto, que s’apropià d’aquesta frase a un article de Jerome
Brunner.
Un professor meu, que li deien Martí Domínguez, a la Universitat, recorde que ens digué una frase que ara he retrobat: "Un professor afecta a l'eternitat, mai es sap on aplega la seua influència" de Henry Adams. Martí em va "afectar" a pràctiques de biologia de camp, crec recordar, perquè de seguida el canviaren. Ara, va causar en mi un gran i bon record. L'he conegut després, em sembla un bon professional, i puc dir que m'influència encara ara.
Canviant de professor, aquest altre el conec d'un llibre de plantes, i per vídeos, referències i escrits. És un professor ja jubilat, Daniel Climent, i per mi és actual. Ha sigut professor de ciències a un institut d'Alacant. He tret aquest vídeo de com connectar coneixement i com açò pot millorar l'educació del seu perfil del youtube. És un video un poc ideal, però hi ha que mirar cap les bones quimeres. Reproduisc també algunes paraules d'algun text d'aquest professor:
Canviant de professor, aquest altre el conec d'un llibre de plantes, i per vídeos, referències i escrits. És un professor ja jubilat, Daniel Climent, i per mi és actual. Ha sigut professor de ciències a un institut d'Alacant. He tret aquest vídeo de com connectar coneixement i com açò pot millorar l'educació del seu perfil del youtube. És un video un poc ideal, però hi ha que mirar cap les bones quimeres. Reproduisc també algunes paraules d'algun text d'aquest professor:
Estimular l’afecte, mitjançant la pràctica agradable, és previ a l’acceptació intel·lectual.
I ara arribem potser al moll de l’os: si la única resposta per al fracàs és que la culpa de tot la tenen els pares, “la societat” i la televisió; si fonamentalment són eixos factors els responsable de què els alumnes no llegeixen, ni sàpiguen parlar, ni escriure, ... quin és el paper dels professors?
Quan no saben què fer, els professors donen coneixements tancats, i després controlen fonamentalment la capacitat que tenen els alumnes per a repetir com uns lloros el que han aprés de memòria.
Daniel Climent
Aquest estiu també he estat mirant un documental sobre educació, sobre el mal que diu que està aquesta (però no l'he acabat, se m'ha fet una mica llarg). Es diu La educación prohibida. Se'n poden treure bones idees, però a qui es dedique a la docència durant anys vorà que hi ha molts espais comuns i amb algunes coses obvies. Observe al documental bones intencions, però la realitat actual, amb manca d'espais físics, recursos humans, capacitat de treball qüestionable d'alguns treballadors, la crisi de valors, una mala gestió dels dirigents i tècnics, ... fan que se'm quede una sensació de que, sí, sí és un bon vídeo, sí, el que digueu teniu raó, però l'aplicació reial queda molt allunyada del present. I sense parlar de les reformes educatives, on pense que no es parla de l'essència de l'educació, sinó de reorganitzar cursos i anar ficant exàmens ací o allà. De totes maneres, recomane visualitzar el documental.
Finalment, en homenatge a un escriptor a qui no he llegit mai (sols les seues entrevistes, que m'han agradat) citaré una frase seua en relació a l'hàbit lector. Aquest escritor, conegut perquè un llibre seu va inspirar la pel·lícula "Pa negre", va morir no fa molt.
“Hem de llegir i ja està. Hem de ser feliços. No hem de ser emprenyadors missioners de la lectura”
Emili Teixidor.
Doncs això, i ja està.
