Billy Hart.

Billy Hart. Bateria de jazz i pedagog.

SONG PRINT V - Cançó de l'alba

Cançó: Cançó de l'alba
Grup: Arthur caravan
Música de la cançó: Hugo Mas
Lletra de la cançó: Manel Rodríguez-Castelló

Recent disc conjunt d'Arthur Caravan i Hugo Mas: Wegener

poc-GRAN

Ja està ací el nou curs escolar!

Una cita: "Excel·lent mestre és aquell que, ensenyant poc, fa nàixer en l'alumne un desig GRAN d'aprendre." Arturo Graf.

Informe també que s'ha truncat la meua deriva acústica, momentàniament ... He perdut-m'han robat la gravadora digital que em vaig comprar ... Ací queda, però, la meua primera creació: Guirigall

Derives acústiques.

En aquestos moments estic efectuant una deriva creativa cap a la música. Estudiant i tocant la bateria, tocant el trombó, fent dibuixos amb motius musicals i esperant una gravadora digital per encetar projectes de gravacions de camp, "art" sonor, ... que ja aniré comentant.

Ací l'últim dibuix, que l'he regalat a un contrabaixiste-harmoniciste-serruxiste-flautiste.

Mónk

Una nota pot ser tan xicoteta com una agulla; o tan gran com el món; depén de la teua imaginació.

Thelonious Monk

Atipogràfics

No deixeu de visitar els Jocs tipogràfics d'Enric Solbes. 

Per on començar? (reflexió de Goethe)

Peix de Sant Pere / Gall

SONG PRINT IV - La noia de l'estació

Un grup que he descobert enguany i que m'encanta, La iaia.
Cançó: La noia de l'estació
Grup: La iaia

SONG PRINT III - Màgic

Cançó: Màgic. (http://www.youtube.com/watch?v=HHjYSDx5gh4)
Àlbum: Producto Interior Bruto. Vol.1
Autor: Joan Colomo.

Primers/es passes

Fent els meus primers "pinitos" en el jazz.

http://www.youtube.com/watch?v=2pMVqq6J5e4

Paraula

A un reportatge de Carles Gámez de per què escriuen els escriptors em vaig trobar amb aquesta reflexió de Pepa Guardiola. M'ha agradat i li he fet aquest xicotet homenatge.

Playing.

Aquest dissabte comence a tocar assíduament jazz a una terrassa d'un hotel de La Vila. Amenitzar sopar i ressopó. Amb format trio: guitarra elèctrica, contrabaix i bateria (jo). En relació, i en homenatge, al jazz i als músics de jazz, he fet aquesta il·lustració d'una frase del conegut trompetista Miles Davis. 

Vistes a la mar.

Sons de la mar.

En homenatge a mon pare.

Aquest dibuix li'l dedique a mon pare. Sí, sé que em costaria barbaritats haver de treballar amb ell, però és mon pare i aquest dibuix em recorda a la meua infància i amb tot el que vaig disfrutar amb ell. Recorde rises, carreres, contes, jocs, cançons, ... en definitiva: molts bons moments.

Ara pense que també li tindre que dedicar un altre dibuix a ma mare ... jeje. Però això serà per maig, pel dia de la mare ...

El dibuix me'l va inspirar una cançó "Torna-li la trompa al xic", que em recorda a mon pare, no sé si perquè la cantava ell o perquè sonava a casa quan jugava amb ell i amb ma mare ... no sé. Ja m'ho diran. Aquesta cançó l'he "recuperat-recordat" degut a un projecte musical que estic fent amb tres músics més. "Trastocant la tradició" es diu el projecte, i ja en tindreu notícies.

M'agradaria també enllaçar aquesta cançó de l'últim disc de "Senior i el cor brutal":

http://songsforever.bandcamp.com/track/lhome-que-era-ahir

Cançó de la trompa al xic (Carraixet)

Afegisc també una foto d'un company i magnífic fotògraf que, casualitats de la vida, publicà aquesta foto al seu flickr (el recomane) al mateix temps que el meu post.

L'oportunitat de l'error.

"Every mistake is an opportunity in jazz"

"I have no idea what we're going to play. I won't be able to tell you what it's until it happens"

"The bandstand is an incredible space. It is really a sacred space. One of the things that is really sacred about it is that you are no opportunity to think about the future, or the past"

"The only mistake is if I'm not aware, if each individual musician is not aware and accepting enough of his fellow band members to incorporate the idea and we don't allow for creativity."

"This is a science of listening. It has far more to do with what I can perceive than what it is that I can do."

" ... and allowing creativity to flow."

I ací està la conferència-concert de Stefon Harris, vibrafoniste de jazz. (13 minuts. Val la pena)

http://www.ted.com/talks/stefon_harris_there_are_no_mistakes_on_the_bandstand.html

En la cresta de la ona.

En homenatge a Katsushika Hokusai i a Pep Sendra.

Vos deixe amb un fragment d'una entrevista que li vaig fer a un company de carrera i amic, Josep Sendra. Gran estudiant, científic (encara que deixés la carrera científica), professor i persona. Les entrevistes les feia a diferents amics i companys per documentar-me per als contes de la sèrie Sense prestigi. L'entrevista a Pep va ser molt bona, alguna dia l'hauré de reproduir sencera. 

Quin futur veus a la ciència i a la comunitat científica?

Fa uns anys vaig llegir un llibre d’ecologia (De la biosfera a l’antroposfera, de Josep Peñuelas), en un capítol exposa la idea de que la humanitat en molts aspectes es troba “en la cresta de la ola”, és a dir que tot ha tingut un augment exponencial: els avanços científics i tecnològics, la industrialització, la població mundial, l’ús del recursos, els contaminants etc; però tot té un límit, no pot seguir creixent exponencialment. Al mateix temps hem forçat tant la màquina que potser estem arribant al punt més alt de l’ona i aquesta ona amenaça de trencar, és dir el col·lapse. Per mi és una anàlisi encertada, així pel que fa a la ciència crec que els grans descobriments que s’havien de fer ja estan fets, la ciència ja només pot fer petits avanços (encara que poden ser crucials, especialment en el camp de la medicina i en el de les energies renovables).

Crec que la comunitat científica ha de seguir investigant clar, però caldria que treballés coordinada d’alguna manera amb els governants i tots amb la premissa clara de la sostenibilitat, en la recerca de solucions als problemes que l’home s’ha creat a si mateix, d’alternatives viables a llarg termini. Si no aconseguim redireccionar els nostres esforços en aquest sentit i ens oblidem del màxim profit a qualsevol preu ens arrisquem a que l’ona acabe trencant. Els científics tenen una gran responsabilitat en aquest sentit.

I aquesta foto de La Vila Joiosa de regal.

SONG PRINT II - Batiscafo katiuscas

Cançó: Batiscafo Katiuscas. Antònia Font.
Vos recomane tota la discografia d'aquest grup.

1ª versió (no fluorescent)

Inspiraciència.

Estic participant a aquest concurs de relats d'inspiració científica amb les següents històries:
- Vacances (microrelat)
- Entre 40.000 i 50.000 (relat curt)

SONG PRINT I - Lluna de mandarina.

Obric aquest nou espai on faré dibuixos inspirats o relacionats amb cançons. (Que quede clar que seran cançons que m'agraden, que em donen força, m'inspiren, m'evoquen coses ...)

Cançó: "Lluna de mandarina" Senior i el cor brutal.

Video (cançó) Lluna de mandarina:

També podeu sentir la cançó a un programa de TV3 que vos recomane: 33 revolucions, a un programa que li feren a Senior i el cor brutal. Hi ha un video exclusiu de la cançó: http://www.tv3.cat/videos/4438471/SENIOR-I-EL-COR-BRUTAL-LLUNA-DE-MANDARINA

Podeu sentir els discos a:
http://songsforever.bandcamp.com/album/senior-i-el-cor-brutal-lexperi-ncia-gratificant
http://lacasacalba.bandcamp.com/album/gran
http://songsforever.bandcamp.com/album/senior-i-el-cor-brutal-val-ncia-calif-rnia

I una cançó de l'últim disc extret de la recomanable Electrodomèstica de la casacalva.
(gravada ara fa un any)

La mar II

Aquesta és una de les meues primeres aquarel·les actuals. Està inspirada en un relat que vaig fer allà pels finals de març de l'any 2000 (època de pipiolo universitari, època de primers relats). El relat, supose que amb tics de principiant, Pensament contra pensament, amb versa sobre un home, els seus pensaments, i "activitats" dels pirates berberiscos allà pel 1503 a la costa valenciana.

Aquesta segon il·lustració està feta a un curset que vaig fer amb la Paula Bonet al KAUF Vintage a València. Vos recomane molt aquesta il·lustradora! L'imatge està inspirada en un text de Luis Garcia Montero que ens va llegir la "profe".

Aquest dibuix està inspirat en una cita de Herman Melville al llibre Moby Dick. Vos el recomane.

I per últim, a un concurs de microrelats de tema marítim que em vaig enterar, vull presentar aquest microrelat, Mariner de terra, i he fet també aquest dibuixet inspirant-me en el text. Animeu-se i participeu!

S'accepten crítiques i comentaris!!

La mar I

Comence una sèrie d'entrades amb la mar com a nexe d'unió. A aquest post enllace una de les primeres aquarel·les que he fet i un conjunt de cançons amb la mar com a referent.

Lluitant i treballant.

Autoambovant. Msprinetti

"I què hem de fer? Lluitar. Treballar cada ú en el seu ofici, i cada ú ha de treballar per a poder viure; jo, ambovant."

Aquest és el soliloqui que li vaig sentir a ma iaia, ja fa anys, ja amb Alzheimer, sobre la vida, sobre la seua vida, una vida de treball i atenció als demés. En record d'ella allà on estiga (en el meu record està).

Si voleu recuperar un post de l'any passat sobre bova, embovadors i cuina, ací el teniu.

M'abellix enllaçar una cançó d'un grup que m'agrada que es diu "La iaia". Vos el recomane, està a l'spotify.

Mar en mobyment

Bon any a tots!

M'han regalat un joguet que m'agrada molt: una tableta gràfica. No millora el traç a mà, però és molt interessant. Fruit del joguet i arran de la relectura que estic fent de Moby Dick, he fet aquesta il·lustració, que vos regale.

Mar en mobyment. Msprinetti

"I em girava a mirar la magnificiència del mar que no permet deixar-hi res inscrit" Herman Melville. Moby Dick