Ser creatiu ... des d'una classe de ciències.

Atenent a xerrades com les de Robinson, al programa-entrevista (a Robinson) a Redes que es diu Los secretos de la creatividad, i a altres videos molt interessants com aquest basat en dibuixos i que relata i analitza molt bé el paradigma de l'educació, se m'obri la ment i vull aportar el meu gra d'arena.

En primer lloc, i tot siga dit, pense que la majoria de mestres i professors intentem que els alumnes siguen creatius i ho fem amb diferents tipus d'activitats. Ara, també pense que no es fa especial èmfasi en aquestes activitats d'aprenentatge. Moltes vegades la creativitat del alumne sol ser apagada per la creativitat-imposició del professor o per activitats amb un marge molt limitat de desició.

Jo recorde, negativament, les meues classes de biologia de batxiller on l'únic que féiem era copiar el que dictava la professora i, a la fi, ens ficava un examen on havíem de contestar el que ella ens havia dictat, amb pèls i senyals, amb punts i comes. On està la creativitat? On està l'autoaprenentatge? En cap lloc. És un cas excepcional, sí ..., però és real, i hui en dia pense que també existirà d'alguna manera o altra. O a la Universitat, com m'ensenyaren a ser creatiu? Per a ser científic i dissenyar experiments, per a ser professor i dissenyar les meues classes, per defendre una tesi, per a fer-me preguntes ...  Res, o quasi res, i menys encara alguna cosa en format reglat. Ens anàvem trobant amb diferents treballs optatius, on teníem certa maniobra ..., i amb professors que ens donaven valuosos consells ... però tot molt difuminat, i on el més important era la iniciativa que tenia ú per fer coses.

Ara soc professor, de secundària, i vull orientar, conversar, suggerir, als meus alumnes perquè siguen creatius, per exemple, a l'hora de respondre una questió a una activitat, o a l'hora de presentar un treball (oral i/o escrit). Aquest curs, a poc a poc, he anat, i aniré aplicant al llarg dels anys, activitats amb una especial atenció al fet de ser creatius. Ací en teniu un exemple del que estic fent, des de dins del currículum oficial, amb alumnes de 3r d'ESO. És un primer pas. M'agradaria també que qui es prenga l'interès de llegir les activitats o del tema ací expost, m'aporte la seua experiència i idees per posar en pràctica l'aprenentatge de la creativitat.

Ací vos deixe amb algunes frases, comentaris, troços de converses, idees, on es podeu inspirar per pensar en aquestes tipus d'activitats d'aprenentatge:

"La creativitat s'aprén igual que s'aprén a llegir" Ken Robinson

No seguir un protocol de pràctica, sinó crear la pràctica a partir d'unes premises i/o observacions. (ja aportaré alguna coseta més endavant sobre aquesta idea)

En aquesta ocasió, després d'haver contemplat prou el sol ixent en companyia seua, després d'haver-li fet notar del mateix costat les muntanyes i tots els altres objectes veïns, després d'haver-lo deixat xerrar sobre això ben lliurement, guardeu alguns minuts de silenci com un home que somia i després li dieu: "Estic pensant que ahir al vespre el sol es va pondre allí i aquest matí ha sortit per aquí. Com pot ser?" No hi afegiu res més; si us fa preguntes, no les contesteu, parleu d'una altra cosa. Deixeu-lo amb el tema i estigueu segur que hi pensarà.
Rousseau. Emili o de l'educació. (extret de Ensenyar amb la boca tancada de Don Finkel)

[...] cap pensament, cap idea, no pot ser transmesa d'una persona a un altra. Quan és dita, per a la persona a qui és dita, és un altre fet donat, no una idea. La comunicació pot estimular l'altra persona a adonar-se de la qüestió per ella mateixa i a pensar-hi com una idea, o pot ofegar el seu interès intel·lectual i suprimir el seu esforç embrionari al pensament. Però el que obté directament no pot ser una idea. Només barallant-se amb les condicions del problema de primera mà, cercant i trobant el seu camí, pensa realment.
John Dewey. Democracy and Education. (extret de Ensenyar amb la boca tancada de Don Finkel)

Quan un pintor mira un llenç en blanc, ahí està la definició d'art, què és, i què no és ... (extret en el transcurs d'una conferència al crític d'art Romà de la Calle)

Va ser el meu mestre de dibuix (Jose). Un mestre peculiar, perquè més que ensenyar suggeria. I aixina, entre expiracions de "no, Anna, aixina no" i inspiracions de "mare de deu que bonic!" va anar escolpint el meu gust per la pintura i va canviar la meua manera de vore el món. Una de les coses més importants que vaig a prendre va ser a no tindre por al blanc (a trencar el blanc del llenç) ni tampoc por a destruir el que ja havia creat (a modificar alguna part del quadre que m'havia costat molt de fer però no em satisfeia). També vaig aprendre bé allò de que el que importa és el camí, molt més que el resultat. [...] Es tractava de fer exercicis, no productes d'art. I aixina i tot, mentre els pintaves, n'anaves descobrint la bellesa.
(ho he extret d'una conversa al meil amb Anna, i ho reproduisc al bloc en homenatge al seu mestre)


Si no estàs fracasant una i altra vegada, és que no estàs fent res molt innovador. Woody Allen

Intenta tres vegades fer alguna cosa que no hages fet mai. La primera per a véncer la por. La segon per a aprendre com es fa. La tercera per a saber si t'agrada. Virgil Thomson

L'experimentador que no sap el que està buscant no comprendrà el que trobe. Claude Bernard

Creamorfosis. Msprinetti

Creavolució. Msprinetti

Com a colofó i reflexió final, pense que molts problemes actuals, crisi ..., es podran solucionar si hi ha persones creatives que cerquen la solució.

El que condueix i mou el món no són les màquines, sinó les idees. Victor Hugo