Ciència als cítrics II

És un dia trist, degut a les càrregues policials al IES Lluis Vives.

A banda, vull ensenyar algunes imatges de la pràctica amb els cítrics.

Fa falta pau, pau interior, música i humor per superar dies tristos. O això pense jo, i em va bé.
La pau, cadascú se l'ha de guanyar.
La música, per exemple, amb esta cançó de Bigott, o amb esta bonica versió de "Take on me" d'A-ha, o amb qualsevol que li servisca a l'usuari.
L'humor ... bueno,  no sóc molt amant dels monòlegs i humor preparat, preferisc l'humor del dia a dia, sense artificis, però un amic de Guadassuar em va aconsellar veure este monòleg de Luis Piedrahita sobre la taronja. El vaig veure ahir i em va fer riure en algun moment. Per tant, per a qui vullga.

Per últim, també existeix l'acció, i ací està ja la pràctica amb les conclusions.

Ciència als cítrics I

Arran d'un curs de "Com motivar als estudiants mitjançant activitats científiques atractives" se'm va ocórrer fer una pràctica amb taronges. Tal vegada, la idea va sorgir degut a que enguany treballe a un institut del meu poble. I està rodejat de tarongers. I vaig pensar en una pràctica de biologia ... i em van vindre al cap els cítrics.

Pense que cada vegada s'està perdent més cultura (popular i científica) de la taronja, i este tipus de pràctica pot retrobar-nos amb els arbres que ens envolten, i les seues particularitats. Particularment, he aprés i "disfrutat" amb la realització i creació de la pràctica, amb la ajuda de Maribel Sánchez Piris. Personalment, també espere que l'hagen "disfrutat" i que hagen aprés els alumnes.

En primer lloc, vaig fer una presentació prezi amb informació extreta d'un qüestionari que els vaig passar. La idea era anar motivant-los i que s'anaren familiaritzant amb certs aspectes dels cítrics, les seues varietats, les qualitats nutricionals i medicinals, anècdotes ...

En segon lloc, tenim la pràctica escrita, que encara estic fent-la amb alumnes, i que promet comentar en altra entrada. Esta és la pràctica inicial, feta per a una sessió i mitja. Esta és una pràctica inicial reduïda, que s'acopla millor a una sessió. Encara queda el format final, amb alguns retocs i conclusions finals, que ja enllaçaré a altre post.

Al remat, i resseguint l'ànima del bloc, vos enllace un relat on apareixen les taronges, sanguinellis per a ser exactes. He d'agrair al científic José Pio Beltrán la informació que ens oferí a una xarrada als cafés científics al Casino Liberal d'Algemesí l'informació. D'ahí van nàixer idees inicials del relat. També enllace una entrevista interessant sobre modificació genètica, tomaques púrpures, i la seua relació amb la sanguinelli, he subratllat on apareix la sanguina. S'admeten comentaris.

El relat: Colp p53

Cítrics saluts!!

Musica et sensus

Cadascú té uns gustos musicals, estos són els meus.

El propòsit d'este post és compartir part dels meus gustos, per si algú vol tastar nous sabors i en vol fer una cata.

La música és molt present als meus relats, ja des de la base, des del ritme que intente buscar, intente dotar d'una melodia i harmonia al text, seguint unes idees extretes d'Haruki Murakami, autor que he llegit prou. Arran d'un diàleg al relat "Subdirector" aprofite per fer una dissertació sense mètode de tòpics musicals, com a excusa, crec.

Fruit de la importància de la música, al primer relat, La borsa, comence amb una cita referent a la música:

"després del silenci, el que més s'apropa a expressar l'inexpressable és la música" Aldoux Huxley

Com a exemple de descobriments, i gràcies a l'Spotify, fa dos dies vaig descobrir un nou plat en forma de música d'un tal Bigott. Ara l'estic escoltant, gràcies Spoti, i buscant buscant també vaig trobar una entrevista d'on transcric esta pregunta i resposta:

¿Cómo compones….? O mejor dicho, ¿Qué historia te puede hacer escribir una letra?

¡Hombre, claro! Algunas “cosicas” que te pasan, otras que te inventas y otras que adornas… No sé, consiste un poco en eso, ¿no? En aumentar un poco la mentira y meterla en una canción.

Ara sí, ressenye una sèrie de grups i autors pop que m'agraden i que m'han acompanyat i ajudat a l'hora de redactar i crear els relats. No estan tots, però sí els més remarcats que m'han acompanyat amb els relats estos últims 3 anys. Des d'ací els rendisc un homenatge a tots ells.


Tota la discografia: Antònia Font, Fleet Foxes, Amanida peiot, Maronda, Siwel, Manel, Beirut, Yann Tiersen, Royksopp, The Flaming Lips. 
Albums: "Atles enharmònic" de Arthur Caravan, "Perleta negra" d'Oliva Trencada, "Mapas" de Vetusta Morla. 
Algunes cançons: "Cançó del soldadet" de Manel (la versió del disc és millor que l'enllaçada), "Cançó de l'alba" D'Arthur Caravan, "Presó a Nàpols" d'Uc, "Mykonos" de Fleet Foxes, "La follia" de I Ribelli, "Sing" de Glen Campbell, i concretament una bona versió de Peter Joback i Kate Pierson, "MX Missiles" d'Andrew Bird, "Cigarettes" de Russian Red. 


A banda està el món negre, jazz, soul, que m'encanten ... però això, altre dia.


Continue amb els dibuixos ... 

En clau d'atac. Msprinetti

Temps de silenci. Msprinetti

Atrapada. Msprinetti

Que cau!! Msprinetti

P.D. En relació als relats que pugau llegir, estic obert a crítiques, tant positives com negatives.