Escoltar-se des de fora.

Pense, com deia un baterista, Esteve Pi, a una master class que vaig anar ja fa uns anys, que: hi ha que aprendre a escoltar-se des de fora. 

Això val per a millorar el so d'un instrument, per analitzar el volum que s'emet, per veure afinacions, ... Però pense que també ho podríem aplicar a la nostra vida quotidiana. Per exemple, la d'un professor, que deuria intentar aprendre a analitzar el que escolten els seus alumnes del que ell diu. Un tipus d'empatia podríem dir ... ficar-se en les orelles dels demés.

Fe d'errates: Al dibuix hi ha dos errades. Cal llegir aprendre on diu apendre. Cal llegir escoltar i no sentir, ja que no són el mateix (errors provocats degut a que he fet una traducció ràpida del castellà passant-la pel meu llenguatge col·loquial, equivocat normativament de vegades)

I una cançoneta de regal, on toca Esteve Pi, i una jazzwoman amb molt molt de futur, Andrea Motis.

Pinzell i muntanya

Aquest corredor i esquiador de muntanya (Kilian Jornet) em sembla inspirador, noble, pur, ... com la muntanya. A més, és un artiste, un bon dibuixant.

Aquest és el meu homenatge, amb dos versions, dos "llenços" ...

"Llençant-se" a la muntanya. Msprinetti

I per últim, vos enllace amb un artista multidisciplinar, respectuós amb la natura i un poc inclasificable, Albert Gusi, i un projecte artístic amb un vídeo que té molt a veure amb els dibuixos anteriors.

El silenci i la mar.

Arran del meu interès recent vers el buceig, el dibuix, i la bateria (en concret de jazz) aniré deixant alguns dibuixos.

Dibuixos que aniran relacionant ciència, mar, música i literatura.

Silenci de negre. Msprinetti

(En homenatge a les persones que no criden i actuen, 

a un món on sembla que sols es faça cas a qui crida més)

Galera. Msprinetti