En homenatge a mon pare.

Aquest dibuix li'l dedique a mon pare. Sí, sé que em costaria barbaritats haver de treballar amb ell, però és mon pare i aquest dibuix em recorda a la meua infància i amb tot el que vaig disfrutar amb ell. Recorde rises, carreres, contes, jocs, cançons, ... en definitiva: molts bons moments.

Ara pense que també li tindre que dedicar un altre dibuix a ma mare ... jeje. Però això serà per maig, pel dia de la mare ...

El dibuix me'l va inspirar una cançó "Torna-li la trompa al xic", que em recorda a mon pare, no sé si perquè la cantava ell o perquè sonava a casa quan jugava amb ell i amb ma mare ... no sé. Ja m'ho diran. Aquesta cançó l'he "recuperat-recordat" degut a un projecte musical que estic fent amb tres músics més. "Trastocant la tradició" es diu el projecte, i ja en tindreu notícies.

M'agradaria també enllaçar aquesta cançó de l'últim disc de "Senior i el cor brutal":

http://songsforever.bandcamp.com/track/lhome-que-era-ahir

Cançó de la trompa al xic (Carraixet)

Afegisc també una foto d'un company i magnífic fotògraf que, casualitats de la vida, publicà aquesta foto al seu flickr (el recomane) al mateix temps que el meu post.

L'oportunitat de l'error.

"Every mistake is an opportunity in jazz"

"I have no idea what we're going to play. I won't be able to tell you what it's until it happens"

"The bandstand is an incredible space. It is really a sacred space. One of the things that is really sacred about it is that you are no opportunity to think about the future, or the past"

"The only mistake is if I'm not aware, if each individual musician is not aware and accepting enough of his fellow band members to incorporate the idea and we don't allow for creativity."

"This is a science of listening. It has far more to do with what I can perceive than what it is that I can do."

" ... and allowing creativity to flow."

I ací està la conferència-concert de Stefon Harris, vibrafoniste de jazz. (13 minuts. Val la pena)

http://www.ted.com/talks/stefon_harris_there_are_no_mistakes_on_the_bandstand.html

En la cresta de la ona.

En homenatge a Katsushika Hokusai i a Pep Sendra.

Vos deixe amb un fragment d'una entrevista que li vaig fer a un company de carrera i amic, Josep Sendra. Gran estudiant, científic (encara que deixés la carrera científica), professor i persona. Les entrevistes les feia a diferents amics i companys per documentar-me per als contes de la sèrie Sense prestigi. L'entrevista a Pep va ser molt bona, alguna dia l'hauré de reproduir sencera. 

Quin futur veus a la ciència i a la comunitat científica?

Fa uns anys vaig llegir un llibre d’ecologia (De la biosfera a l’antroposfera, de Josep Peñuelas), en un capítol exposa la idea de que la humanitat en molts aspectes es troba “en la cresta de la ola”, és a dir que tot ha tingut un augment exponencial: els avanços científics i tecnològics, la industrialització, la població mundial, l’ús del recursos, els contaminants etc; però tot té un límit, no pot seguir creixent exponencialment. Al mateix temps hem forçat tant la màquina que potser estem arribant al punt més alt de l’ona i aquesta ona amenaça de trencar, és dir el col·lapse. Per mi és una anàlisi encertada, així pel que fa a la ciència crec que els grans descobriments que s’havien de fer ja estan fets, la ciència ja només pot fer petits avanços (encara que poden ser crucials, especialment en el camp de la medicina i en el de les energies renovables).

Crec que la comunitat científica ha de seguir investigant clar, però caldria que treballés coordinada d’alguna manera amb els governants i tots amb la premissa clara de la sostenibilitat, en la recerca de solucions als problemes que l’home s’ha creat a si mateix, d’alternatives viables a llarg termini. Si no aconseguim redireccionar els nostres esforços en aquest sentit i ens oblidem del màxim profit a qualsevol preu ens arrisquem a que l’ona acabe trencant. Els científics tenen una gran responsabilitat en aquest sentit.

I aquesta foto de La Vila Joiosa de regal.

SONG PRINT II - Batiscafo katiuscas

Cançó: Batiscafo Katiuscas. Antònia Font.
Vos recomane tota la discografia d'aquest grup.

1ª versió (no fluorescent)

Inspiraciència.

Estic participant a aquest concurs de relats d'inspiració científica amb les següents històries:
- Vacances (microrelat)
- Entre 40.000 i 50.000 (relat curt)

SONG PRINT I - Lluna de mandarina.

Obric aquest nou espai on faré dibuixos inspirats o relacionats amb cançons. (Que quede clar que seran cançons que m'agraden, que em donen força, m'inspiren, m'evoquen coses ...)

Cançó: "Lluna de mandarina" Senior i el cor brutal.

Video (cançó) Lluna de mandarina:

També podeu sentir la cançó a un programa de TV3 que vos recomane: 33 revolucions, a un programa que li feren a Senior i el cor brutal. Hi ha un video exclusiu de la cançó: http://www.tv3.cat/videos/4438471/SENIOR-I-EL-COR-BRUTAL-LLUNA-DE-MANDARINA

Podeu sentir els discos a:
http://songsforever.bandcamp.com/album/senior-i-el-cor-brutal-lexperi-ncia-gratificant
http://lacasacalba.bandcamp.com/album/gran
http://songsforever.bandcamp.com/album/senior-i-el-cor-brutal-val-ncia-calif-rnia

I una cançó de l'últim disc extret de la recomanable Electrodomèstica de la casacalva.
(gravada ara fa un any)

La mar II

Aquesta és una de les meues primeres aquarel·les actuals. Està inspirada en un relat que vaig fer allà pels finals de març de l'any 2000 (època de pipiolo universitari, època de primers relats). El relat, supose que amb tics de principiant, Pensament contra pensament, amb versa sobre un home, els seus pensaments, i "activitats" dels pirates berberiscos allà pel 1503 a la costa valenciana.

Aquesta segon il·lustració està feta a un curset que vaig fer amb la Paula Bonet al KAUF Vintage a València. Vos recomane molt aquesta il·lustradora! L'imatge està inspirada en un text de Luis Garcia Montero que ens va llegir la "profe".

Aquest dibuix està inspirat en una cita de Herman Melville al llibre Moby Dick. Vos el recomane.

I per últim, a un concurs de microrelats de tema marítim que em vaig enterar, vull presentar aquest microrelat, Mariner de terra, i he fet també aquest dibuixet inspirant-me en el text. Animeu-se i participeu!

S'accepten crítiques i comentaris!!

La mar I

Comence una sèrie d'entrades amb la mar com a nexe d'unió. A aquest post enllace una de les primeres aquarel·les que he fet i un conjunt de cançons amb la mar com a referent.

Lluitant i treballant.

Autoambovant. Msprinetti

"I què hem de fer? Lluitar. Treballar cada ú en el seu ofici, i cada ú ha de treballar per a poder viure; jo, ambovant."

Aquest és el soliloqui que li vaig sentir a ma iaia, ja fa anys, ja amb Alzheimer, sobre la vida, sobre la seua vida, una vida de treball i atenció als demés. En record d'ella allà on estiga (en el meu record està).

Si voleu recuperar un post de l'any passat sobre bova, embovadors i cuina, ací el teniu.

M'abellix enllaçar una cançó d'un grup que m'agrada que es diu "La iaia". Vos el recomane, està a l'spotify.

Mar en mobyment

Bon any a tots!

M'han regalat un joguet que m'agrada molt: una tableta gràfica. No millora el traç a mà, però és molt interessant. Fruit del joguet i arran de la relectura que estic fent de Moby Dick, he fet aquesta il·lustració, que vos regale.

Mar en mobyment. Msprinetti

"I em girava a mirar la magnificiència del mar que no permet deixar-hi res inscrit" Herman Melville. Moby Dick

Il·lustració III, nadala i fotografia.

Bon nadal! I vos deixe amb aquestes actuacions:

- Cliqueu al minut 41:15, i sentireu una nadala políticament incorrecta de Santiago Delgado y los Runaway Lovers: "La dimensión de Santa Claus". No té desperdici.

http://www.rtve.es/alacarta/audios/flor-de-pasion/flor-pasion-navidad-se-acerca-vivimos-intensidad-pop-rock-blues-17-12-12/1616802/

- Altra de les meues il·lustracions:

"L'obra que no sorgeix de la necessitat, esdevé innecessària" Manuel Baixauli


- I l'altre dia, caminant pel carrer amb el meu germà, trobàrem aquest interrogant ... I sí, pot ser vivim a un món ple de dubtes i m...

               

        

Un salut!! I que em perdone (si vol) qui s'haja pogut ofendre amb aquesta última imatge.

Il·lustració II

Per si algú no ho entén ... "Tots som genis, però si jutges a un peix per la seua capacitat d'enfilar un arbre, viurà tota la vida pensant que és un inútil" 

Albert Einstein

Il·lustració I

Pesca i captura II

I aquestos són els vídeos des del meu mòbil. El primer és el més impressionant.

Pesca i captura.

A una pràctica de 2n d'ESO on havien de calcular el tamany de diversos éssers vius que va "pescar" el professor, jo, em vaig trobar amb algunes sorpreses interessants, que vaig capturar amb imatges des del meu mòbil (que enllaçaré a altre post) i amb imatges d'un company de feina i gran fotògraf, Jaume Soriano Sivera. La fotografia i el vídeo són d'ell, els comentaris meus. Vos recomane visitar la seua pàgina de flikr, amb l'àlias alfanhuí.