"I què hem de fer? Lluitar. Treballar cada ú en el seu ofici, i cada ú ha de treballar per a poder viure; jo, ambovant."
Aquest és el soliloqui que li vaig sentir a ma iaia, ja fa anys, ja amb Alzheimer, sobre la vida, sobre la seua vida, una vida de treball i atenció als demés. En record d'ella allà on estiga (en el meu record està).
Si voleu recuperar un post de l'any passat sobre bova, embovadors i cuina, ací el teniu.
M'abellix enllaçar una cançó d'un grup que m'agrada que es diu "La iaia". Vos el recomane, està a l'spotify.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sense quimeres