Aquest dibuix li'l dedique a mon pare. Sí, sé que em costaria barbaritats haver de treballar amb ell, però és mon pare i aquest dibuix em recorda a la meua infància i amb tot el que vaig disfrutar amb ell. Recorde rises, carreres, contes, jocs, cançons, ... en definitiva: molts bons moments.
Ara pense que també li tindre que dedicar un altre dibuix a ma mare ... jeje. Però això serà per maig, pel dia de la mare ...
El dibuix me'l va inspirar una cançó "Torna-li la trompa al xic", que em recorda a mon pare, no sé si perquè la cantava ell o perquè sonava a casa quan jugava amb ell i amb ma mare ... no sé. Ja m'ho diran. Aquesta cançó l'he "recuperat-recordat" degut a un projecte musical que estic fent amb tres músics més. "Trastocant la tradició" es diu el projecte, i ja en tindreu notícies.
M'agradaria també enllaçar aquesta cançó de l'últim disc de "Senior i el cor brutal":
http://songsforever.bandcamp.com/track/lhome-que-era-ahir
Cançó de la trompa al xic (Carraixet)
Cançó de la trompa al xic (Carraixet)
Afegisc també una foto d'un company i magnífic fotògraf que, casualitats de la vida, publicà aquesta foto al seu flickr (el recomane) al mateix temps que el meu post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sense quimeres