dijous, 10 de maig del 2012

Ciència a escena.

Estos dies s'està parlant d'un Estudio internacional de la Fundación BBVA: Comprensión de la Ciencia i s'ha constatat una incultura científica generalitzada a l'estat espanyol.

A banda d'estudis, continua la meua afició a pintar. Hi ha un artista anomenat Guim Tió que m'agrada i inspira i al qual vuic homenatjar. Com? Ficant una obra seua al meu bloc. És un obra que es diu Albert i em recorda a un estereotip de científic que ben bé podria aparéixer a algun dels meus relats. La tècnica que usa és pintar en cera sobre revistes de paper couché.


En una tècnica semblant, salvant les distàncies, he creat la següent obra, la meua primera en este tipus de tècnica. Es diu Ciència a escena.


Ciència a escena. Msprinetti

Per últim, dir que vos recomane anar a una exposició d'il·lustració i poesia al Jardí Botànic de València. La mostra es diu Mots, brots i gargots, està fins el 17 de juny, i hi ha una il·lustradora que també m'ha agradat prou, és la portoguesa Ana Ventura. Ací en teniu un tast.


divendres, 4 de maig del 2012

Collage. Retallant i pegant. I

A època de retallades, degut a excesos no debades, peguem continguts, debatim, peguem ànims, unim-nos el que pugam, peguem un colp de puny.

Puc sentir i llegir estes frases, i són provocacions:

"Educació és el que roman quan u ha oblidat el que va aprendre a l'escola" Albert Einstein. 
“És un milacre(?) que la curiositat sobrevisca a l'educació formal" Einstein.
"Quan pense en tota la basura que vaig aprendre en la preparatòria, em sorprén que encara puga pensar." Paul Simon en Kodachrome.
"No crec molt en l'educació. Cada home deuria ser el seu propi model, per molt aterridor que això siga." Atribuït a Albert Einstein.
"Com és que els xiquets xicotets són tan intel·ligents i els adults tan estúpids? Deu ser el resultat de l'educació. "Alexandre Dumas. 
"Despues de mucho tiempo aprendí que hay cosas que es mejor no aprender. El colegio poco me enseñó, si es por esos libros nunca aprendo a ..." Fito y Fitipaldis. La casa por el tejado. (Un bon videoclip)
 "No es prudente revelarle al enemigo cuáles son mis fuerzas." Antonio Moreno. Jefe Superior de Policía de la Comunidad Valenciana.
"Tot el sistema educatiu i de capacitació profesional és un filtre elaborat que necessita descartar a la gent que és massa independent i que pensa per si mateixa, que no sap ser sumisa i així successivament, perquè són disfuncionals per a les institucions." Noam Chomsky.


I estes,
"En estos temps tan lletjos, la vertadera protesta és la bellesa." Phil Ochs. Una cançoneta d'ell.
"Front als enemics la millor venjança és ser feliç." Voltaire. 
"Educar no és plenar, sinó encendre" Jorge Wagensberg. 

"Encendre" Msprinetti

"L'art suprem del mestre és despertar el plaer de l'expressió creativa i el coneixement." Albert Einstein.
"Ensenyar no ha de semblar-se a omplir una ampolla d'aigua, sinó més aviat a ajudar a créixer una flor a la seua manera." Noam Chomsky
"L'educació és un procés inacabat". Octavi Fullat Genís
"L'educació consisteix a ensenyar no el que es deu pensar sinó a pensar." Calvin Coolidge.
"Els educadors són artistes. La educació és una obra d'art." Octavi Fullat Genís
"Mai consideres l'estudi com una obligació sinó com una oportunitat per a endinsar-te en el bell i meravellós món del saber." Albert Einstein
"Per què la societat es sent responsable sols de l'educació dels xiquets i no de l'educació de tots els adults de totes les edats?" Erich Fromm 


I em queda una sensació, que hi ha molt que fer, i ningú, fora del gremi d’ensenyar, farà res per solucionar-ho. Hem d’anar units, hem de pegar. Ens retallen, sí, però si anem unint experiències, idees, manifestacions, podrem fer un bonic collage. Com es diu, es tracta de sumar, no de restar (amb tot els meus respectes a les restes).


En futurs post m'agradaria raonar sobre:
- la utilitat de repetir curs.
- les diferents maneres de mostrar el desacord amb l'administració i amb la situació educativa actual.
- solucions i propostes per a un canvi de paradigma.
- educació de la creativitat.

Quasi res.

M'agradaria rebre idees, recomanacions i reflexions!! Participeu!



Vos regale tres cançons: "Llàgrimes i petons" de Pau Riba, a Música Laietana - Zeleste. (la trobareu al ací, al spotify, no està al youtube). "Sweet Dispositon" de The Temper Trap. I una cançó i videoclip superbonic de Maria Coma, "Tots els colors"

Bibliografia (que encara estic usant)
- "Aprendizaje invisible. Hacia una nueva ecología de la educación" de Cristóbal Cobo i John W.Moravec. Col·lecció Transmedia XXI. UBe. (me'l vaig comprar a la fira del llibre de València i em sembla molt inspirador) El podeu trobar gratuït a la xarxa. Ací trobareu més informació.
- Panfleto antipedagógico. Ricardo Moreno Castillo. El podeu trobar ací.
- Revista Futura. (Universitat de València)

dijous, 29 de març del 2012

Dades I

Per a fer els relats he estat documentant-me a partir d'una idea inicial, retratar el dia a dia de científics precaris. He cercat i trobat frases i aforismes realment interessants i colpidors. Ací vos deixe alguns d'ells, acompanyats amb altra afició que estic recuperant, fer dibuixos.

"La natura té regles invisibles que són el secret de l'harmonia." 
(extret del programa Medi Ambient de Punt 2)

Pi. Msprinetti

"Sense l'equació matemàtica i l'observació, la ciència és una història més." Carlos Elías.

Arrels. Msprinetti

"No pots dedicar-te a la ciència si no assumeixes un 95% de fracàs". Jesús Purroy.

Assumint. Msprinetti

"Els bons professors fan "préstecs d'il·lusió" als seus alumnes." Jerome Bruner.
    
Imaginant. Msprinetti

"L'artista és jo ... i la ciència nosaltres." Claude Bernard

 Sumatori. Msprinetti

Llei de Mateu: Els que tinguen més se'ls donarà més. O siga, i per exemple, els que tenen més beques se'ls donarà més beques (científiques)

Més. Msprinetti

"Després de tot, quan estàs enamorat vols contar-ho a tot el món, per això, el fet que els científics no ho conten al món, em sembla aberrant." Carl Sagan. 

Parlant. Msprinetti

"Los científicos somos vocacionales y vamos donde hay medios." José M. Bermúdez de Castro.


Mitjos. Msprinetti

"El més bell sentiment que ú pot experimentar és sentir misteri. Açò és la font de tot art vertader, de tota vertadera ciència. Aquell que mai ha conegut esta emoció, que no posseeix el do de maravillar-se ni encantar-se ... els seus ulls estan tancats ... " Albert Einstein.

:<p Msprinetti

Fins l'altre recull!

dimecres, 7 de març del 2012

Sense pressió.

I és que ... em trobe un poc pressionat per publicar alguna cosa al bloc.

Estic pendent d'uns dibuixos, encara esborranys, per enllaçar-los, he estat enllestint la pràctica de la taronja, continue, com no, amb la tasca docent, torne, sempre tornaré, i toque música, trombó i bateria, i  ara estem iniciant un nou projecte, la free-ky band, viure, altres curiositats ... i el bloc, i em trobe un poc pressionat per dotar de continguts al bloc. De fet, hi ha gent que m'ha dit que el seguix.

Seguint amb retratar coses que faig, també estic retocant els contes, i concretament este últim que vaig a enllaçar, "Ofec". Parla de pressions, de caire científic i no científic, i de moments de descompressió ... He estat vegent un documental sobre cèl·lules mare, i el recomane, tot i que hi ha parts que es fan avorrides, es parla prou de casos de pacients, amb vídeos familiars ...

Salvant distàncies, hui he llegit una entrada d'un blog prou recent que té tot el meu respecte. Es de Javier Sampedro i es diu Simetrias. Ell també aporta dibuixos seus, i toca (diu que malament) jazz a la guitarra. M'agrada. I com diu Salvador Macip a una interessant entrevista al diari Girona, "Tots tenim la capacitat de fer més d'una cosa a la vida". Al que anava, recomane un post de Javier Sampedro sobre "Dos Nobel mal dados", on ignoren al descobridor per premiar el "Jefe". Em sembla digne i coherent que este post es trobe referenciat a Sense prestigi.

Un salut i besets!
Aparells de mesura. Msprinetti



dilluns, 20 de febrer del 2012

Ciència als cítrics II

És un dia trist, degut a les càrregues policials al IES Lluis Vives.

A banda, vull ensenyar algunes imatges de la pràctica amb els cítrics.



Fa falta pau, pau interior, música i humor per superar dies tristos. O això pense jo, i em va bé.
La pau, cadascú se l'ha de guanyar.
La música, per exemple, amb esta cançó de Bigott, o amb esta bonica versió de "Take on me" d'A-ha, o amb qualsevol que li servisca a l'usuari.
L'humor ... bueno,  no sóc molt amant dels monòlegs i humor preparat, preferisc l'humor del dia a dia, sense artificis, però un amic de Guadassuar em va aconsellar veure este monòleg de Luis Piedrahita sobre la taronja. El vaig veure ahir i em va fer riure en algun moment. Per tant, per a qui vullga.

Per últim, també existeix l'acció, i ací està ja la pràctica amb les conclusions.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Ciència als cítrics I

Arran d'un curs de "Com motivar als estudiants mitjançant activitats científiques atractives" se'm va ocórrer fer una pràctica amb taronges. Tal vegada, la idea va sorgir degut a que enguany treballe a un institut del meu poble. I està rodejat de tarongers. I vaig pensar en una pràctica de biologia ... i em van vindre al cap els cítrics.

Pense que cada vegada s'està perdent més cultura (popular i científica) de la taronja, i este tipus de pràctica pot retrobar-nos amb els arbres que ens envolten, i les seues particularitats. Particularment, he aprés i "disfrutat" amb la realització i creació de la pràctica, amb la ajuda de Maribel Sánchez Piris. Personalment, també espere que l'hagen "disfrutat" i que hagen aprés els alumnes.

En primer lloc, vaig fer una presentació prezi amb informació extreta d'un qüestionari que els vaig passar. La idea era anar motivant-los i que s'anaren familiaritzant amb certs aspectes dels cítrics, les seues varietats, les qualitats nutricionals i medicinals, anècdotes ...

En segon lloc, tenim la pràctica escrita, que encara estic fent-la amb alumnes, i que promet comentar en altra entrada. Esta és la pràctica inicial, feta per a una sessió i mitja. Esta és una pràctica inicial reduïda, que s'acopla millor a una sessió. Encara queda el format final, amb alguns retocs i conclusions finals, que ja enllaçaré a altre post.

Al remat, i resseguint l'ànima del bloc, vos enllace un relat on apareixen les taronges, sanguinellis per a ser exactes. He d'agrair al científic José Pio Beltrán la informació que ens oferí a una xarrada als cafés científics al Casino Liberal d'Algemesí l'informació. D'ahí van nàixer idees inicials del relat. També enllace una entrevista interessant sobre modificació genètica, tomaques púrpures, i la seua relació amb la sanguinelli, he subratllat on apareix la sanguina. S'admeten comentaris.

El relat: Colp p53

Cítrics saluts!!

diumenge, 5 de febrer del 2012

Musica et sensus

Cadascú té uns gustos musicals, estos són els meus.

El propòsit d'este post és compartir part dels meus gustos, per si algú vol tastar nous sabors i en vol fer una cata.

La música és molt present als meus relats, ja des de la base, des del ritme que intente buscar, intente dotar d'una melodia i harmonia al text, seguint unes idees extretes d'Haruki Murakami, autor que he llegit prou. Arran d'un diàleg al relat "Subdirector" aprofite per fer una dissertació sense mètode de tòpics musicals, com a excusa, crec.

Fruit de la importància de la música, al primer relat, La borsa, comence amb una cita referent a la música:
"després del silenci, el que més s'apropa a expressar l'inexpressable és la música" Aldoux Huxley

Com a exemple de descobriments, i gràcies a l'Spotify, fa dos dies vaig descobrir un nou plat en forma de música d'un tal Bigott. Ara l'estic escoltant, gràcies Spoti, i buscant buscant també vaig trobar una entrevista d'on transcric esta pregunta i resposta:


¿Cómo compones….? O mejor dicho, ¿Qué historia te puede hacer escribir una letra?
¡Hombre, claro! Algunas “cosicas” que te pasan, otras que te inventas y otras que adornas… No sé, consiste un poco en eso, ¿no? En aumentar un poco la mentira y meterla en una canción.

Ara sí, ressenye una sèrie de grups i autors pop que m'agraden i que m'han acompanyat i ajudat a l'hora de redactar i crear els relats. No estan tots, però sí els més remarcats que m'han acompanyat amb els relats estos últims 3 anys. Des d'ací els rendisc un homenatge a tots ells.


Tota la discografia: Antònia Font, Fleet Foxes, Amanida peiot, Maronda, Siwel, Manel, Beirut, Yann Tiersen, Royksopp, The Flaming Lips. 
Albums: "Atles enharmònic" de Arthur Caravan, "Perleta negra" d'Oliva Trencada, "Mapas" de Vetusta Morla. 
Algunes cançons: "Cançó del soldadet" de Manel (la versió del disc és millor que l'enllaçada), "Cançó de l'alba" D'Arthur Caravan, "Presó a Nàpols" d'Uc, "Mykonos" de Fleet Foxes, "La follia" de I Ribelli, "Sing" de Glen Campbell, i concretament una bona versió de Peter Joback i Kate Pierson, "MX Missiles" d'Andrew Bird, "Cigarettes" de Russian Red. 


A banda està el món negre, jazz, soul, que m'encanten ... però això, altre dia.


Continue amb els dibuixos ... 
En clau d'atac. Msprinetti
Temps de silenci. Msprinetti
Atrapada. Msprinetti
Que cau!! Msprinetti


P.D. En relació als relats que pugau llegir, estic obert a crítiques, tant positives com negatives.

divendres, 27 de gener del 2012

Sense futur?

A època de retallades i pujada de l'atur, se m'ocorre pensar en l'amor, en la unió, i em ve al cap un relat senzill que em sorgí (inesperadament?) un dia abans d'anar-me'n a dormir.

S'anomena "Futur" i és un format conegut. Una carta. Pensada via e-mail, però en homenatge a les cartes físiques que he escrit i rebut a la meua època jove i adolescent. Va per elles, les cartes, i les seues destinatàries, Olga i Amparo. Recorde l'interès amb què les esperava i l'emoció amb què les escrivia.

Amor, futur, joventut, incertesa, esperança. Açò, i demés paraules, podeu llegir si cliqueu a la imatge.

Extreta d'aquest bloc de Montse Argerich i Mercè Rocadembosc 


Des d'ací també ANIME a tots els joves que es vullguen llaurar un futur. 
No ho dubteu mai, TENIU FUTUR!! (el que no es sap és on, com, quan, quina fruita collireu, amb qui, ... jiji) 

dissabte, 21 de gener del 2012

Sense presses.

Post dedicat a les formigues, pel seu ritme i pas curt però ferm.

M'agraden les frases, aforismes, ja que sintetizen idees més àmplies. Esta primera frase l'he tret d'Eduard Punset al programa "El convidat" de TV3 d'Albert Om. Hi ha massa "jo's" però la cita m'agrada.
“Jo sempre dic: jo no tinc temps, igual que tothom, però jo no tinc pressa”

En relació a esta frase, vos deixe amb altre relat, CURT!, que vaig fer fa temps. És un descobriment!

Altra frase, o màxima del karma riberenc, que em va fer arribar el cantant i compositor d'Alginet Remigi Palmero, "Tot, menys apurar-se", apareix al relat que penjaré a continuació, que té relació amb el ritme desenfrenat de la ciència en comparació al ritme quotidià de velles i belles persones quotidianes.


L'inici del relat m'agrada, així que el transcric ací:


A un moment pensatiu com espectador d’una obra de teatre, em vaig fixar amb un focus de llum. Mentre observava la lentitud de les partícules de pols em vaig decidir a escriure aquestes imatges i records. 
...


Arran de l'intent de dibuixar empremtes de formiga he trobat un bonic treball que relaciona art, natura i formigues. Es diu Messor: les formigues (re)col·leccionistes, i és d'Albert Gusi. 


Que el ritme vos acompanye!

dilluns, 16 de gener del 2012

Llegir Sense fronteres

Hui he entrat a la pàgina de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i he vist i m'he alegra't al veure el nom d'una antiga alumna, Anna Sirerol Talens, de l'IES Jaume II de Tavernes de la Valldigna, com a guanyadora del premi "Llegir Sense Fronteres".

Com que tinc el correu de part dels alumnes de Ciències del Món Contemporani de l'any passat, on estava Anna, i on tan a gust vaig estar, he aprofitat per enviar-los un mail, saludar-los, felicitar a Anna, i presentar-los el meu bloc.

Un salut!!

dissabte, 14 de gener del 2012

Sense dubte

Dubte de l'abast de la crisi.
Dubte de si estem en temps de revolució.
Dubte de fins on arribaran els retalls en ciència, cultura i educació.
Dubte.

Dubte de si hi ha més preguntes que respostes.
Dubte de si ja estem infoxicats (efecte que ens provoca el ràpid accés al maremàgnum de dades d'internet)
Dubte.

Amb tot, dubte doncs existisc. O millor, existisc, per tant, dubte.

Sí, solc dubtar, però també em canse de fer-ho. I intente desconnectar, fluir, tocant la bateria, escrivint, llegint, mirant la TV, ... I d'això parla el següent relat, dels dubtes, de l'educació i de la ciència.

És un dels primers relats que vaig escriure en relació a la temàtica científica, allà per la caloreta de l'estiu de 2009 a la platja de Tavernes de la Valldigna. Ara mateix no recorde quins dubtes m'inspiraren en aquell moment ...

El relat:

La ciència, dubta.

Aprofitant un regal de Nadal del meu germà, llapis aquarelables, aniré decorant les entrades dels relats.



"Espirals de dubtes i coneixement" Msprinetti.



dimecres, 4 de gener del 2012

Bon any!! I de regal ... un conte!

Al relat "La borsa" he d'agrair la inspiració a Centres d'Investigació de nefast funcionament i a mon tio "El Tete".

El relat


I per si algú vol escoltar Mingus, que apareix al relat ...


S'accepten crítiques! Negatives ... i positives ... i sense compromís ...

Sense més, i sense prestigi, un salut!!

divendres, 16 de desembre del 2011

Embovadors culinaris.

Al relat "Restauració" he volgut fer un homenatge a la meua iaia, embovadora d'ofici. Encara la recorde al terrat de casa embova que t'embova, a estall que deien elles, m'agüela, Lolita la cadirera, i la tia Amparito, la seua germana.

La referència que he col·locat, que em va cridar l'atenció quan la vaig trobar, és una recepta de Cranc amb bova. Tot una sorpresa. Ara que, la veritat, no he aconseguit averiguar encara el seu procés d'elaboració. El nom de la recepta la vaig trobar a un llibre didàctic editat per l'Ajuntament d'Alcúdia sobre el Xúquer. Contiuaré investigant. També cap la possibilitat de que hi haja un error, confondre bova amb el peix boga ... Però, investigant i cercant, m'he topat amb altres sorpreses, i és que la farina de bova (Typha sp.) era usada com aliment pels humans de fa uns 30.000 anys. Consulteu esta notícia. A més, també he cercat altres maneres de consumir esta planta aquàtica. Mireu esta deliciosa recepta!

Vos deixe amb estes imatges:
Home embovant.

Riçomes secs de bova

Farina de bova


Floració de bova (part inferior la floració femenina i part superior inflorescència masculina) i cor tendre de l'espiga floral.

Pastissets de bova.

I, per finalitzar, un video d'una dona embovant


dilluns, 5 de desembre del 2011

Alçar el vol.

L'estiu passat, caminant amb I. per la platja, vaig centrar l'atenció en un "agüelet", o un "angelet" que dia ella, o un aqueni de Taraxacum que algun biòleg entendrà. El vaig resseguir, ell també ens seguí. I no vaig demanar cap desig. I em va nàixer un relat, SMN_4, al cap, i va alçar el vol.

Estes fotografies m'han agradat:





Tretes d'este bonic blog i de la seua pàgina a flickr


Foto treta del flickr de Txahal. A la foto la titula Artificios i resa açò: Tu ahí, como si nada y yo Acà, como si todo.


Esta l'he tret de 27147. La titula així: .start it ... agaiN
I fica una cita: "The miracle isn´t that I finished. The miracle is that I had the courage to start" John Bingham. Vos recomane visitar més fotos seues.

També vuic ficar un video d'Òscar Briz que s'anomena Llavor voladora, en homenatge al gran cantant i al creador del videoclip, César Calabuig, que també col.laborà amb mi en la creació dels Microdocumentals: natura a la Ribera , uns "videoclips" de la natura de la Ribera. Els podeu veure també a la barra lateral d'aquest bloc, de dalt a baix, Horts, Serres i Valls, Rius, Marjal i Ullals.


I, finalment, com la llavor, voleu!, alceu el vol!