Realment publique la entrada per publicar dos fotografies a la web i així poder enllaçar-les als cursos moodle que done a l'institut. Ahi van les fotos:
Aquest idea la porte temps al cap, i enguany he decidit provar. Ajudar i guiar a que els alumnes desenvolupen la capacitat creativa, amb casos pràctics, idees pròpies, ... Estic motivat. No sé l'acceptació. Sóc un professor nou a l'institut, .... excuses, excuses, ... Ja aniré contant.
Altra cosa que m'ocupa, i que em sorprén a mi mateix, és que estic composant (pot ser és massa atrevit dir composar, però bé) cançonetes amb un cuatro (semblant i un poc més gran que el guitarró valencià), la meua veu i el trombó. Realment, m'ho passe bé i em venen moltes idees al cap. Ja aniré mostrant el que faig.
Un salut.
Bona vesprada Manolo, soc un estudiant d'un institut on treballares fa ja uns anys. Aquest curs la meua promoció tanquem l'etapa de l'institut, per formar part d'un altra tal com es la universitat (que ganes!!!). De vegada en quant ens deixem caure per el teu blog, alguns companys i jo per veure les xicotetes cosetes i reflexions que penjes que ens pareixen interesants. Ara que acabem a l'institut i fem la vista en rere, es quan recordem als bons profes, aquells que encara que sols els tingam un any, recordarem sempre, per la positivitat que contagien, per les ganes de treballar que ens inculquen i per la curiositat que desperten en nosaltres poquet a poquet, i tu ets un d'ells, un dels mes grans.
ResponEliminaI això es tot el que volia dir-te... Moltes gràcies per tot, i continua així, que els alumnes ho valorem de debo, una abraçada!!.
Uauu!! El que és la vida! Hui estava un poc trist perquè hi ha gent dins del claustre de professors que no valora activitats com la de l'esplai creatiu, que són un poc arriscades i fóra de currículum. Però, el teu comentari, anònim (que si vols em pots dir qui eres o a quin centre anaves ... jeje, curiositat humana), m'ha emocionat molt, i m'ha donat l'alegria i energia necessària per continuar avant, amb més força, amb aquest projecte. Per tant, moltíssimes gràcies anònim, hi ha moments en la vida que es necessiten i ajuden aquest tipus d'afecte emocional.
ResponEliminaJo, l'únic que puc fer, és recomanar-te que faces amb la teua vida, amb els teus estudis, el que t'agrade, i que no et deixes influenciar per consells desmotivadors.
A part, desitjar-te un bon final d'etapa d'institut i una millor nova etapa a l'any vinent!!
PD: Els professors, o com a mínim jo, també valorem de debó a alumnes agraïts com tú.
Sóc Judit, una alumna del Tulell que tingueres en 3 d'eso, no se si em recordaràs...
ResponEliminaDe totes formes molt d'ànim amb el nou projecte!! :)
Clar que m'enrecorde de tú, Judit D.F. (Tot i que podries ser Judit P.J. ...)
ResponEliminaGràcies pels ànims!! El projecte va avant!! Ja publicaré coses quan agafe forma!!
Un abraç!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTinc que dir que el esplai creatiu em sembla que a sigut una passà, i espere que al any que ve torne a haver.
ResponEliminaM'ho he passat realment guay amb les idees originals i metaforiques que s'ha intentat transmetre. Un salut
Jo també m'ho he passat molt bé!! I sense vosaltres, els alumnes i les vostres idees, res no haguera sigut possible!! ;)
ResponElimina