Pense, com deia un baterista, Esteve Pi, a una master class que vaig anar ja fa uns anys, que: hi ha que aprendre a escoltar-se des de fora.
Això val per a millorar el so d'un instrument, per analitzar el volum que s'emet, per veure afinacions, ... Però pense que també ho podríem aplicar a la nostra vida quotidiana. Per exemple, la d'un professor, que deuria intentar aprendre a analitzar el que escolten els seus alumnes del que ell diu. Un tipus d'empatia podríem dir ... ficar-se en les orelles dels demés.
Fe d'errates: Al dibuix hi ha dos errades. Cal llegir aprendre on diu apendre. Cal llegir escoltar i no sentir, ja que no són el mateix (errors provocats degut a que he fet una traducció ràpida del castellà passant-la pel meu llenguatge col·loquial, equivocat normativament de vegades)
I una cançoneta de regal, on toca Esteve Pi, i una jazzwoman amb molt molt de futur, Andrea Motis.
I una cançoneta de regal, on toca Esteve Pi, i una jazzwoman amb molt molt de futur, Andrea Motis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sense quimeres