Totes
aquestes referències, cites, poemes, cançons, m'han inspirat:
El
adolescente todavía participa de la inocencia, todavía cree en que las cosas
son limpias, claras, transparentes, generosas. En cuanto pasas a la edad madura
te das cuenta de que no, de que no son limpias ni claras ni transparentes ni
generosas.
Hablemos
con los adolescentes de tú a tú de cosas importantes.
Patricia
Ferreira, directora del film Els
nens salvatges. (Film que encara no he vist i tinc moltes
ganes de veure!)
¿Es
la adolescencia una fase necesaria?
Sin ese cerebro
insensato, ¡quizá nos habríamos extinguido como especie! La insensatez llevó al
adolescente primitivo a cazar, guerrear, buscar pareja... Y llegar hasta hoy.
¿Y
hasta cuándo dura la adolescencia?
La maduración de la
materia blanca culmina hacia los 18 años. ¡Y la de la materia gris, hacia los
25 años! Me admira lo que dijo Shakespeare, conocedor del alma humana.
¿Qué
dijo?
"Entre los 12 y los 23 años no hacemos más
que pugnar contra los adultos y preñarnos".
¿Podríamos
mejorar el sistema educativo a partir de estos hallazgos neuronales?
Sí:
expliquemos al adolescente que su cerebro es muy flexible, ¡capaz de aprenderlo
todo! Y desterremos lo de "no sirvo para esto", ¡porque es falso!
Démosles autoestima.
¿Qué
otras medidas aplicaría?
Buscaría propiciar el
aprendizaje del adolescente mediante la aprobación y recompensa de sus iguales,
¡tan importantes para él!
Extracte
d'una molt bona entrevista a Iroise Dumontheil, estudiosa
del cervell adolescent.
Andalusins,
quin goig el vostre!
Aigua
i ombra teniu, amb rius i arbres.
El
paradís etern és a ca vostra.
Si
em deixareu triar, meu me’l faria.
Viviu-lo!
No tingueu por de l’infern.
Del
paradís al foc, no s’hi va mai.
Ibn
Khafaja.
Ai
València, València! Quants turments
t’acoren
fins a l’extrem de la mort.
Si
Déu agracia cap lloc, siga el teu,
València.
Vas ser noble i alegre
i
a recer teu gaudíem del plaer.
Si
es Déu qui vol, però, que tot en tu
vaja
a perdre, pels teus pecats serà,
pels
teus atreviments, ciutat superba.
El
teu riu net, les teues sèquies clares,
dels
quals tant, i tan bon, profit en treies,
s’han
tornat bruts de fang, d’un tèrbol roig.
Les
hortes fèrtils, els bancals en flor,
alegria
de la gent, ara són erms.
El
teu terme, del qual senyora et sabies,
cremat
pel foc està i sols hi ha fums.
A
la teua malaltia no troba
remei
cap metge. València meua,
València,
jo no vull veure’t morir.
Al-Waqqaixí
Una
cançó, La sequia, d'Albert Pla i Joan
Miquel Oliver. També m'han acompanyat el disc Repte de Paul Fuster, el
disc Concert a París d'Albert Pla i Joan Miquel Oliver, i Illinois
de Sufjans Stevens.
Com
a informació personal, m'han destinat el proper curs a La Vila Joiosa. Degut a
l'augment d'hores al professorat i a l'augment de la ràtio, enguany la meua
adjudicació ha sigut la 262 de 300. Enguany i l'any anterior, he estat per ací,
per ma casa, l'any passat m'adjudicaren, per exemple, el centre 17 de 300. Una
diferència considerable, no?
Quan pertoque ja informaré millor del meu nou projecte. Gràcies per la comprensió.
