A època de retallades i pujada de l'atur, se m'ocorre pensar en l'amor, en la unió, i em ve al cap un relat senzill que em sorgí (inesperadament?) un dia abans d'anar-me'n a dormir.
S'anomena "Futur" i és un format conegut. Una carta. Pensada via e-mail, però en homenatge a les cartes físiques que he escrit i rebut a la meua època jove i adolescent. Va per elles, les cartes, i les seues destinatàries, Olga i Amparo. Recorde l'interès amb què les esperava i l'emoció amb què les escrivia.
Amor, futur, joventut, incertesa, esperança. Açò, i demés paraules, podeu llegir si cliqueu a la imatge.
Extreta d'aquest bloc de Montse Argerich i Mercè Rocadembosc
Des d'ací també ANIME a tots els joves que es vullguen llaurar un futur.
No ho dubteu mai, TENIU FUTUR!! (el que no es sap és on, com, quan, quina fruita collireu, amb qui, ... jiji)
No ho dubteu mai, TENIU FUTUR!! (el que no es sap és on, com, quan, quina fruita collireu, amb qui, ... jiji)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sense quimeres