Post dedicat a les formigues, pel seu ritme i pas curt però ferm.
M'agraden les frases, aforismes, ja que sintetizen idees més àmplies. Esta primera frase l'he tret d'Eduard Punset al programa "El convidat" de TV3 d'Albert Om. Hi ha massa "jo's" però la cita m'agrada.
“Jo sempre dic: jo no tinc temps, igual que tothom, però jo no tinc pressa”
En relació a esta frase, vos deixe amb altre relat, CURT!, que vaig fer fa temps. És un descobriment!
Altra frase, o màxima del karma riberenc, que em va fer arribar el cantant i compositor d'Alginet Remigi Palmero, "Tot, menys apurar-se", apareix al relat que penjaré a continuació, que té relació amb el ritme desenfrenat de la ciència en comparació al ritme quotidià de velles i belles persones quotidianes.
L'inici del relat m'agrada, així que el transcric ací:
A un moment pensatiu com espectador d’una obra de teatre, em vaig fixar amb un focus de llum. Mentre observava la lentitud de les partícules de pols em vaig decidir a escriure aquestes imatges i records.
...
Arran de l'intent de dibuixar empremtes de formiga he trobat un bonic treball que relaciona art, natura i formigues. Es diu Messor: les formigues (re)col·leccionistes, i és d'Albert Gusi.
Que el ritme vos acompanye!
Que el ritme vos acompanye!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sense quimeres